Bloc

dilluns, 12 febrer 2007

Visca la República de l’Amistat

Des de fa algunes setmanes, aprofito els dilluns per visitar les escoles de la ciutat. Penso que qui aspira a ser un bon alcalde ha de conèixer, abans de res, les escoles del seu poble i els problemes del seu quotidià. Avui he visitat el Pous i Pagès, el Sant Pau i el CEIP Amistat. A banda que tal i com m’ha passat en d’altres visites, escoltant en Xavier del Pous o la Montserrat del Sant Pau he constatat fins a quin punt són valuosos i tenaços els mestres -i desgraciadament, fins a quin des de la societat els menystenim-, el cas és que la visita més sorprenent ha estat sens dubte la de l’escola de mòduls prefabricats situada a l’Olivar Gran. A simple vista el CEIP Amistat tenia tots els números per rebre’m amb cares llargues: tota l’escola bastida sobre mòduls, uns índex d’escolars d’origen no nacional importants, problemes d’accés… Ben al contrari, la Joana, la Maria i en Jordi m’han omplert d’optimisme i m’han inundat d’idees i projectes en marxa i pendents d’executar. M’han convidat a un tè i a xocolata, m’han detallat el repte d’intentar esdevenir una comunitat d’aprenentatge, capaç de transcendir els murs de l’escola i d’actuar per tant sobre el conjunt de la comunitat. Mireu si m’han commogut, que fins i tot m’han arrencat el compromís que si sóc alcalde, els dedicaré, passi el que passi, una hora cada setmana. De què serveix un alcalde si no està aprop dels seus millors conciutadans? I qui millor ciutadà que un mestre, flor de present i llavor de futur. Després d’ensenyar-me l’hortet que conreuen amb els nens,  o de mostra-me l’anunci de classes d’anglès per als pares m’han acomiadat amb un curiós “Visca la república de l’Amistat!” Ara, quan escric aquestes ratlles i rebovino tot el que m’han explicat els mestres que he vist durant el dia.. penso… que no els puc fallar.. Estic segur, que no els fallaré.