Bloc

divendres, 12 juliol 2013

Vidents

Puntuals com les pluges a la primavera, amb la crisi retornen els vidents que , com l’Eudald Carbonell auguren “que el capitalisme està acabat, que anem al col·lapse”. Confonent desitjos amb realitat, aquests profetes de la fi dels temps, normalment instal·lats en alguna confortable i burgesa torre d’ivori acadèmica o institucional, menystenen una de les característiques més grans i valuoses del capitalisme i de la democràcia de base liberal  (que és el sistema on millor germina el capitalisme): la seva inesgotable capacitat d’adaptació. Josep Fontana va explicar fa uns anys, el ridícul que van fer els marxistes de l’època quan van veure en l’apagada elèctrica de Nova York de l’any 1977 l’indici definitiu del “col·lapse del sistema”. No és molt diferent del pronòstic que van fer des de la rive gauche els intel·lectuals parisencs dels anys trenta o del que havien fet a les portes dels segle XX els atabalats i sovint depressius seguidors de les tesis decadentistes d’Oswald Spengler, decidits a certificar la decadència i mort d’Occident, culpable d’haver esquarterat en dos l’home moral i l’home econòmic. El exemples, que podrien continuar fins als orígens dels temps, em temo que sovint acostumen a certificar, a més, que molts d’aquests sinistres visionaris acaben defensant i justificant l’adveniment de règims no especialment filodemocràtics i ni tan sols filantròpics, en nom d’una nova utopia magnífica que ha de fer possible, aquesta vegada sí, el cel a la terra. En aquest punt, per a decepció dels seguidors d’aquest tipus de literatura, s’ha de reconèixer que els nostres coetanis són menys creatius que els seus predecessors utopistes, perquè tan marcada com la seva crítica i àcida diagnosi dels mals que ens turmenten ho és la seva incapacitat per posar sobre la taula alternatives.  Afortunadament, però, tan toçuts com els pessimistes, ho són la determinació i l’esperit dels emprenedors que enmig del desencís continuen creient en en les pròpies forces i en les de la societat i que, rebent premis FAD d’arquitectura amb projectes de noves escoles; reurbanitzant i fent més accessibles les platges; exportant vi a la Xina, cotxes al Magreb o descobrint la vacuna de la sida i lluitant contra les causes de l’envelliment ens renoven diàriament els motius per a l’esperança. El capitalisme, com la nostra vella democràcia, necessiten canvis i reformes i les farem! Així ha de ser i així serà amb el concurs de tots! I tal dia farà un any!