Bloc

diumenge, 11 octubre 2009

Urtain i la glòria que és efímera.

Aquests dies es representa al Teatre Romea de Barcelona una obra basada en la vida del boxejador José Manuel Ibar, conegut com a Urtain, utilitzat durant el franquisme com a icona de la raça espanyola i mort suïcidat en el més absolut anonimat a les portes de la inauguració dels Jocs Olímpics de 1992. Presentat com a un pobre dimoni sense rumb, la seva tràgica història ens enfronta amb la cruesa de la glòria efímera i la mediocritat. -Què he fet jo perquè tot el que faig sigui tan brut? es pregunta en un dels seus pocs instants de lucidesa, frustrat per la incapacitat de donar/trobar sentit a la pròpia existència.  I és que Urtain va passar de ser la marca de l’Espanya del toro i del conyac a la ruïna i l’oblit totals.

Just quan milers d’empordanesos ens sentim reconfortats per veure el nostre nom immortalitzat en el nou Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, una obra monumental amb més de 2.000 entrades, a cura d’Inés Padrosa, presentat justament aquest cap de setmana a Figueres, resulta realment oportú l’espectacle del Romea. No fos cas.. que algú s’ho creiés massa..