Bloc

dimecres, 31 agost 2011

Una altra Espanya és possible?

La reforma de la constitució pactada entre PP i PSOE deixa novament contra les cordes el nacionalisme català possibilista. Després de la Sentència en contra de l’Estatut de Catalunya de l’any passat i de la modificació exprés de la Carta Magna iniciada aquesta setmana, queda palès que lluny de creure’s que una altra Espanya és possible, populars i socialistes estan decidits a reproduir les errors clàssics de la història contemporània d’Espanya: programa recentralitzador, quixotades i sortides oportunistes a discreció, sempre compatibles amb les lluites fraticides i bàrbares. A més, com ha confirmat l’acord entre els dos grans partits espanyols, en els temes que consideren d’Estat el concurs del catalanisme només és vist com un valor quan ho imposa l’aritmètica parlamentària. Amb la reforma constitucional cauen molts dels tòpics que han permès bastir els consensos mínims imprescindibles per fer de la història recent d’Espanya una experiència d’èxit: cau el mite del consens constitucional; s’enfonsa la sacralització de la Carta Magna i, més greu encara, en la mesura que s’incorpora una limitació del dèficit a la Constitució, s’atempta contra la sobirania del poble espanyol (un criteri econòmic d’ortodòxia liberal s’incopora com a marc de referència indiscutible) i s’humilia sense ni escrúpols formals la pretesa sobirania del Parlament de Catalunya. Desolats davant de tanta incomprensió, sembla inevitable certificar que l’estratègia possibilista del catalanisme va morir amb el segle XX. Que el nou segle reclama, doncs, inexorablement, obrir el camí de la secessió. Per una qüestió merament formal, resta només d’esperar l’inici de la nova legislatura i el fracàs del pacte fiscal.