Bloc

diumenge, 5 agost 2007

Un passeig per la senectut…

Feliç qui ha viscut sota un cel estrany i la seva pau no es mudava..  Uns mots de Carles Riba que vaig sentir la necessitat d’anar a buscar dimecres a la nit, a casa, mentre rememorava la visita que havia fet aquella tarda a Dolores López, la sra. Lola, a la Residència Els Arcs de Figueres, a propòsit del seu centenari. Nascuda l’ú d’agost de 1907, en un poblet de Galícia, el periple del riu de la seva vida sembla que es disposa a solcar els seus darrers meandres a Figueres, on viu des de fa anys aparentment d’una forma fràgil però serena, lúcida i amable. Què no han vist i viscut cent anys de vida lúcida en el mar convuls del segle XX? L’atzar va fer que en la meva agenda política setmanal coïncidís aquesta trobada amb la sra. Lola, amb la visita oficial a l’asil Vilallonga. A l’asil, de nou els mots de Riba em vingueren al pensament mentre contemplava un munt de trajectòries d’homes i dones grans, molt grans, que ara culminaven en petites i pulcres habitacions, amb a penes quinze metres quadrats, un armari empotrat pensat per a fer-hi reposar una maleta que tothom sap que ja no farà cap viatge de tornada, un llit endreçat, llençols blancs i vànoves només desendreçades per la muda que hi jau abandonada. Això.. i un munt de fotografies i fetitxes de fills, néts i d’experiències viscudes i dignes de record o de reinvenció, si més no.  Avui diumenge, lluny de la voràgine setmanal, retorno a la trobada amb la Lola, a la visita a l’asil i en busco l’entrellat. Acompanyats d’ancians i ancianes residents als Arcs, de veïnes i amigues de les Vivendes del Parc els ulls agraïts de la sra. Lola semblaven haver-me volgut traslladar el secret de tots els secrets: "[Feliç] Qui tampoc endavant el seu desig no mena: / que deixa els rems i, ajagut / dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut, / s’abandona a una aigua serena."  Mentre ho escric, recordo que dissabte a la tarda la Guàrdia Urbana em va comunicar que una senyora gran havia mort sola en un petit apartament de la Marca de l’Ham, la seva residència habitual. Aquest serà el mandat de les persones grans que viuen soles, a casa o a la Residència.