Bloc

dijous, 19 febrer 2009

Un dia trist per als demòcrates..

Amb l’adéu de Walter Veltroni com a líder del centre esquerra italià, la nomenklatura dels partits assoleix una nova victòria sobre la democràcia i els seus valors més substantius. Com Maragall, Veltroni va ser un gran alcalde de la seva ciutat i un extrany als ulls del seu partit. L’un i l’altre tenien idees pròpies i això sempre ha estat mal vist per als qui no saben de valors sinó tan sols de poder. Estic segur que amb temps, els dos haurien assolit un ampli i majoritari recolzament popular. L’aparell dels socialistes va humiliar Maragall i l’aparell del partit demòcrata italià ha pogut amb l’exalcalde de Roma.

El passat 7 de febrer, Pasqual Maragall va assistir, per sorpresa, a la inauguració d’un monument erigit a Figueres en memòria dels exiliats durant la guerra civil. En acabar el meu parlament, amb el seu aire consubstancionalment sorneguer va venir a felicitar-me i em va dir: “- Alcalde, no sé de quin partits ets, però segur que tu i jo som del mateix partit! Ets del meu partit!” Sense cap mena de dubte, és l’elogi més gran que he rebut des de que em dedico a la política. Perquè efectivament, encara que com a militant de base, em sento membre del mateix espai que els Maragall, Veltroni i tots els homes i dones radicalment demòcrates i gelosos de la pròpia independència de criteri i d’acció!