Bloc

dilluns, 23 juny 2008

uf! quotes..

Llegeixo a la secció de "El lector escriu" de EL PUNT que una militant d’ERC protesta "per la severitat amb què es jutja ERC i es tolera d’altres" i que protesta, també, "perquè sóc independentista i gairebé mai veig representada la meva opinió en gairebé cap tertulià." La queixa em recorda un fragment del projecte de LLei de Fosses comunes, que acaba d’iniciar el seu tràmit parlamentari i que,  en un dels seus articles, concretament en el que disposa la creació d’una comissió d’experts per dirimir quan serà oportú i quan no procedir a l’exhumació de restes, emfatitza sobre la necessitat que la comissió garanteixi la igualtat de gènere. Pel que es veu,  tant import o més que assegurar la presència del món acadèmic, de professsors, antropòlegs i metges forenses, ho és que el 50% dels membres de la comissió siguin femenins. En la trama papanata que entre tots anem bastint, resulta que és ben normal que les tertúlies televisives les composin, no aquelles persones realment lúcides, amb trajectòries solvents i amb coses a dir, sinó simplement gossos de tura disposats a bordar als adversaris i fer mèrits davant dels propis secretaris d’organització partidista. No importa l’interès de les intervencions, sinó garantir la quota de representació. Com lamenta sense embuts la lectora de El Punt, els partits també troben inaudit que se’ls pugui criticar amb vehemència sense que passi res o, com a mínim sense recordar permanentment allò del "i tu més!" Penso que aquesta és una interpretació aberrant del concepte de pluralisme i de llibertat d’expressió, malauradament molt extesa a Catalunya i que lamentablement ens acaba empobrint a tots.  Posats a lamentar-nos, també estic segur que el CAC és absolutament incapaç de redreçar aquesta situació, conformat com està a esdevenir, simplement, el Gran Germà garantidor de l’ordre correctament establert.  D’altra banda, tampoc  no ens hem de preocupar en excès. En els temps postmoderns que vivim, que el juguet de la televisió pública estigui en mans del Govern, o que militants d’un partit polític reclamin més respecte per a les seves posicions, és del tot compatible amb desenes d’altres canals informatius segurament igualment tendeciosos però que, en conjunt, ens permeten una visió plural i amb menys prejudicis que la desitjada pel papanatisme. Mentre hi hagi llibertat i competència.. tranquils (el Govern ho té perdut)!