Bloc

dijous, 21 agost 2008

.. tolerance, good temper and sympathy!

En una de les meves tardes ocioses en un dels meus museus preferits de Londres,  el National Portrait Gallery, vaig ensopegar novament amb els magestuosos de Bloomsbury Dora Carrington, Lytton Strachey i E.M Forster. Em va agradar especialment un fragment d’un assaig d’aquests darrer, aparegut el 1939 on recordava que "Jo no crec en les creences, però aquesta és una època de fe, i com que existeixen tants credos militants, en defensa pròpia he de formular el meu propi credo: la tolerància, l’humor, la simpatia." M’interessa recuperar aquests mots, pensant especialment en els qui m’acusen de ser un polític amb poca ideologia (com els de Bloomsbury, podríem dir). Certament, trobo ridícul el verbalisme revolucionari – finalment, com ha demostrat l’oposició al TAV, a la MAT, als transvassaments, al túnel de Bracons, a les desalinitzadores.. sempre estèril- i m’incomoden especialment els polítics de profunda i saperuda ideologia, socialista o nacionalista, tan se val. La vida ensenya sovint, que qui té molta ideologia necessita poc de la realitat i a mi, justament, el que m’agrada és el món real; la llibertat, la bellesa i l’amor – la justícia fraternal, en diríem amb retòrica revolucionària- amb que hem de poder fer possible el goig de viure. Per això, posats a fer propòsits per al nou curs que comença, per què no iniciar-lo cridant en favor de la tolerància, el bon humor, la simpatia!"