Bloc

dijous, 15 setembre 2016

Teatre, teatre i més teatre

Una explosió de creativitat teatral inunda la geografia catalana. I ho fa amb un bon equilibri territorial, demostrant que el somni de la Catalunya Ciutat(s) continua vigent. La primera estació abans d’acabar l’agost fou el Fitag (Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona). Un festival dirigit per l’actor Martí Peraferrer i impulsat per la Diputació de Girona des de fa setze anys. Enguany també comencem a posar la primera pedra per convertir aquest festival en nacional, gràcies a les converses engegades pel director general de Cultura Popular, Lluís Puig, i el delegat territorial de Cultura a Girona, Francesc Ten. El Fitag, que no només es fa a Girona capital, aconsegueix amb molt d’esforç mobilitzar onze mil persones, amb espectacles gratuïts que possibiliten que persones que sovint no podrien accedir a la cultura ho aconsegueixin a través d’aquesta plataforma. I la cultura, i l’accés a aquesta, és clau per poder fer a les persones més lliures.

 

I sense moure’ns de Girona i de Salt, i també amb aquest esperit d’enriquiment territorial, Temporada Alta es presenta com el festival de tardor de Catalunya amb el concepte d’apropar cultura com un dels eixos vertebradors, així com la vessant educativa. Dos pilars per formar i per incloure a tothom dins el viatge de la cultura. Salvador Sunyer, ànima visible de Bitò produccions després de la mort de Quim Masó, i els seus 25 anys de Temporada Alta han aconseguit crear una espècie de Sònar del teatre que, poc a poc, i amb molt d’esforç es va internacionalitzant i esdevé referència del sud de la mediterrània. El vídeo promocional del festival que vaig compartir, entre altres, amb Quim Torrent, director general de Creació i Empreses Culturals, no té pèrdua i l’eslògan visualitza que si el teatre -la cultura per extensió- només ha de servir per distreure’s i per passar-ho bé una estona i res més, vol dir -segons els organitzadors- que la cultura i el festival porta 25 anys fent coses inútils.

 

El proper aterratge es va dir Fira Tàrrega—dirigit per Jordi Duran—,un esdeveniment que fa dècades que ha assolit una posicionament estratègic de país, de la península i de tota la mediterrània. Enguany, acompanyat entre altres per Manuel Forcano, director de l’Institut Ramon Llull i de Xavier Diaz, director de l’Institut Català d’Empreses Culturals, s’ha centrat en la interculturalitat i on espectacles, programadors, professionals i públic amant del teatre es barregen en una gran festa popular pel municipi que triplica la seva capacitat i sap de la cultura com a motor d’esperit i d’economia. Enguany, com Temporada Alta, es reitera l’aposta km0 pels nostres artistes i companyies, sense deixar d’incloure altres cultures que amplifiquen i reforcen la creatiu de proximitat. Tàrrega ha acollit un total de 60 espectacles de 57 companyies nacionals i internacionals i ha registrat un total de 887 professionals de 505 entitats.

 

I ja per acabar, dues efemèrides que m’agradaria destacar: el 25 anys del grup Focus amb Daniel Martínez al capdamunt, una empresa cultural, que sense deixar de banda el suport institucional, ha fet i fa una aposta valenta i que va presentar la temporada acompanyat d’una munió d’actrius i actors de primer nivell. I Catalunya Aixeca el teló, on es presentava la temporada teatral a Catalunya. Prèviament la roda de premsa del matí havia posat de relleu que tenim feina per fer per consolidar l’escenari de les arts escèniques amb imaginació i, com no, amb millors pressupostos. Ja per acabar, destaco el fantàstic gag del clown Guillem Albà, el conductor de la gala al Liceu, es pregunta què passaria si dediquéssim el mateix temps a la cultura que a l’esport? Doncs potser voldria dir que anem molt bé i que la pubàlgia de Leo Messi no tindria el mass media tan entretingut.

16117787377_62b26beeec_o