Bloc

dilluns, 30 març 2009

Sobre la despenalització de l’avortament.

En una reunió de coordinació parlamentària em confirmen que el Govern de l’Estat té intenció d’impulsar la despenalització de l’avortament. De fet, pel creixent soroll que s’escolta a través dels mitjans, ja fa setmanes que els aparells de propaganda política destres i sinistres han començat a fixar ostentosament posicions. D’entrada, potser és bo recordar que actualment a l’Estat espanyol l’avortament està castigat amb penes de fins a dotze mesos de presó. Només en el supòsits que l’embaràs pugui suposar transtorns psíquics per a la mare,  que sigui la conseqüència d’una violació o que existeixin indicis que el fetus naixerà amb greus tares físiques o psíquiques el legislador permet que l’avortament es pugui dur a terme.

Davant la determinació governamental de reformar la llei, penso que seria propi d’una societat moderna i madura poder analitzar aquesta qüestió sense estridències ni jocs partidistes. Aquest és un tema prou important, que afecta al més transcendent, que és la vida humana, sobre el qual els tacticismes, el soroll i els dogmatismes es fan especialment repugnants. Penso que la segurament necessària reforma de la llei, si vol ser justa ha d’encarar el tema tenint en compte tres perspectives: el dret inalienable a la vida i el deure de l’Estat de dret de protegir-la; la perspectiva i el context dels progenitors i, finalment, atesa la dimensió moral del tema, el dret dels metges a objectar davant aquesta pràctica, si finalment els seus propis principis hi són contraris.

Segur que aquesta no serà una reforma fàcil. És important però que si finalment el legislador ha d’emprendre aquesta reforma, ningú pretengui autoinvestir-se d’una pretesa superioritat moral, ni en nom de Déu ni en nom de semblants dogmatismes sexistes! Perquè el que és segur és que el que menys necessita una adolescent de setze anys embarassada i el mandril irresponsable que l’ha prenyat són discursos moralitzants! No podem corregir la nostra incapacitat social per fer crèixer ciutadans responsables, només a cop de condemnes i reprovacions!