Bloc

diumenge, 1 abril 2012

Si Antígona aixequés el cap..

La setmana que queda enrere ha protagonitzat una nova violentació dels drets més fonamentals en nom de les raons d’Estat. Així, els oprobis als morts a les localitats francesa de Tolosa i austríaca de Leongin, a propòsit de les reticiències de les autoritats franceses a permetre l’enterrament del jove Merah al seu cementiri municipal i de la retirada de les làpides dels pares de Hitler perquè s’havien convertit en santuari nazi, respectivament, confirmen que malgrat el pas dels segles la vella i liberal i humanista Europa no s’allibera de l’antiga tensió entre el que és just i el que és legal, entre la consciència i la raó d’Estat. En els temps dels grecs, ho va patir Antígona quan el rei de Tebas intentà prohibir els funerals de Polinices, com a càstig per haver-se aixecat en rebel·lió contra la ciutat. Fa dos mil cinc-cents anys, Antígona defensà el dret a honorar el seu germà difunt en nom de les lleis no escrites i immutables dels Déus. Avui, els pares de Merah i (si haguessin existit) els descendents de la família Hitler han quedat en la més absoluta indefensió. I no és excusa afirmar que els difunts eren terribles o apel·lar a motius d’ordre públic. Perquè amb les coses sagrades, amb els drets fonamentals ni els governs poden jugar-hi.