Bloc

dilluns, 31 gener 2011

Sense invitació.

Ahir diumenge a Figueres va ploure. M’agraden els diumenges de pluja. De fet, el soroll de la pluja al matí, des del llit, sempre m’ha fet venir ganes de riure. Com m’ha deprimit aquest mateix soroll, a la nit, des de qualsevol lloc. Fins al migdia vaig fer d’alcalde. A la tarda, vam dinar a casa d’uns amics, vam buscar temps per una desoladora visita al sòciosanitari, on ara n’hi tinc de meus i, per si això fos poc, vam acabar al cinema, amb una de cretins, de l’adorable Ventura Pons. A la nit, ja a casa, arracerat darrere els vidres gelats per la pluja i el vent vaig començar la lectura de Sense invitació, el darrer poemari de Vicenç Villatoro. Un llibre brutal, madur, lliure, trist, molt trist, finalment bonic. Ahir diumenge a Figueres va ploure. Però avui dilluns ha tornat el sol. Tornaré a acabar el dia presoner dels versos d’aquest poeta de cinquanta anys, tres fills i vint-i-tres llibres, sense domicili definitiu.