Bloc

divendres, 17 setembre 2010

Ruta de patrimoni del centre històric

El fet urbà és una realitat absolutament contemporània. Encara el 1900 únicament el 5% de la població gironina vivia a les ciutats. Avui, ho fa el 52,3 %. Com ha explicat Richard Florida, arreu del món, també a la regió de Girona, durant el segle XX l’Homo sapiens ha esdevingut l’Homo urbanus. Aconseguir que aquesta concentració de població als nuclis urbans resulti un factor positiu generador de riquesa personal i col·lectiva i no una font de malestar, de desemparament i fins i tot de solitud, té a veure amb la capacitat ciutadana de construir un projecte identitari comú i compartit, un relat de ciutat que donat el cas justifiqui sacrificis en nom del bé comú i que també pugui generar confiança i esperances en un futur millor.

 

A partir de demà, Figueres inaugura un nou itinerari i una nova guia de patrimoni que, talment com els llibres recents Figueres en primera persona, Figueres insòlita, Els arbres de Figueres o Figueres, arquitectes i història, es proposa estimular la coneixença i l’estimació del patrimoni figuerenc i, més important encara, de transformar aquesta estima pels edificis, carrers i places, arbres i monuments, tradicions i costums locals, en elements cohesionadors i generadors d’identitat figuerenca.

 

Estic segur que, de la mà d’aquesta guia i dels plafons informatius, la ruta que proposem per la Rambla, la plaça de Josep Pla, la plaça del Doctor Ernest Vila, la plaça del Gra, la plaça de l’Escorxador, la plaça de la Palmera, el carrer Ample i de Maragall, la plaça de les Patates, la torre Galatea, la plaça de Gala Salvador Dalí, i la plaça de l’Església fins a la plaça de l’Ajuntament des de molts punts de vista a més d’un li resultarà insòlita i motiu de renovat orgull figuerenc. I és que, com demostren els seus carrers, monuments i places, com ha procurat representar la seva literatura, Figueres ha tingut sempre vocació ciutadana, que vol dir convicció que al seu si, per a tots els seus ciutadans, tots els somnis de llibertat i d’autorealització han de ser possibles. I per molts anys!