Bloc

dilluns, 9 març 2009

Pressupostos en un context de crisi

Per primera vegada a la història de Figueres, 3362 persones es troben a data d’avui en situació d’atur. En una ciutat de 44.000 habitants aquests dada significa que el context de crisi ha arribat d’una forma directa o indirecta a totes les cases. A més, 870 d’aquestes persones tenen més de 45 anys i, un nombre similar, 865,  tenen menys de 30 anys. La construcció ha vist devallar la seva activitat i les petites i mitjanes empreses (botigues, tallers, lampistes, fusters..) pateixen la reducció del consum i les dificultats per mantenir finançament per al seu quotidià.

En aquest escenari l’Ajuntament de Figueres hem apostat per una reducció dràstica de les despeses corrents, conseqüent amb la reducció d’ingressos que es deriva de la menor recaptació per impostos derivats de la construcció i generació de plusvàlues i, per una aposta decidida en inversió pública, generadora d’ocupació a curt termini. Estem gestionant amb rigor 7.276.873 € en projectes derivats del Fons estatal d’inversió Local; 9.828.330 € per a la rehabilitació integral del casc antic i, a través dels pressupostos ordinaris prop d’uns 30 milions d’euros, corresponents a l’execució dels pressupostos per al 2008 i 2009. També estem decidits a millorar el zel amb què paguem els nostres proveïdors. Pagarem a trenta dies les obres planificades per al 2009 i estem estudiant estratègies financeres per reduir, encara més, el pagament al conjunt d’acreedors, als qui actualment paguem amb una mitjana de 90 dies.

Malauradament, a més de crear ocupació i de gestionar eficientment el pressupost hem d’atendre més i noves problemàtiques i urgències socials. La liquidació positiva de l’exercici anterior,  amb un romanent d’1.859.000 € ha de ser interpretat com un missatge esperançador per al conjunt de la ciutadania. En les properes setmanes, treurem una nova bateria de mesures per combatre la crisi i minimitzar-ne els seus efectes. A Figueres, el pressupost municipal es gestiona eficientment i, en conseqüència, malgrat el context que ens toca viure, els recursos de la ciutat  poden i han d’estar estar al servei de la gent.

Pensant a mig i llarg termini, la ciutat i el conjunt de les administracions hauríem de revisar el model econòmic que tenim i veure fins a quin punt és sostenible. Massa dependència d’empreses i serveis amb poc valor afegit fan de la nostra ciutat i, de fet, de la demarcació de girona, una regió especialment vulnerable als contextos recessius.