Bloc

dijous, 2 març 2017

D’Olot al món

L’explosió d’alegria i orgull per l’obtenció del prestigiós premi Pritzker a RCR Arquitectes està plenament justificada perquè certifica el reconeixement internacional de l’arquitectura catalana, situant-la dalt de tot del podi internacional, i constata la seva contribució a dotar el país d’un orgull col·lectiu molt necessari, ara que comencem a remuntar la crisi. L’arquitectura a Catalunya és un valor de marca i als grans noms d’ahir, com Gaudí, Jujol, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch o Sert, hi sumem els d’avui i que estan cridats a protagonitzar el demà.

 

Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, l’equip de RCR, són els primers catalans que guanyen l’anomenat ‘Nobel’ de l’arquitectura. Són ja present i futur. Un exemple de treball en equip, per davant de figures individuals. Fidels als seus orígens garrotxins, casa seva és Olot, i d’allà al món, de l’ultralocal a l’universal.

 

Creatius, imaginatius i innovadors, RCR sintonitza amb els temps moderns i connecta amb la nova sensibilitat del segle XXI. Han sabut transmetre una espiritualitat pròpia que projecten arreu del món, en cadascun dels seus esbossos, combinant harmoniosament l’arquitectura, l’art, amb la natura i l’entorn que l’envolta. Cultura i natura en diàleg permanent. Els paisatges de la Garrotxa, les pedres volcàniques, els boscos, la proximitat amb els artesans i els industrials…en definitiva, unes arrels que projecten a tot el món i que converteix les seves obres en una reverència a la vida!

 

Catalunya és i ha estat un país que sempre s’ha distingit per la qualitat de la seva arquitectura. Potenciar una arquitectura de qualitat, doncs, ha de ser una prioritat de país degut a les seves múltiples derivades socials, culturals i també econòmiques. En la meva anterior etapa com a conseller de Territori i Sostenibilitat vam fer possible, d’acord amb el sector, que avui Catalunya estigui a punt de tenir una llei d’arquitectura, per ressaltar el seu paper públic, garantir la seva preservació com a bé patrimonial i distingir-la com a fonamental pel benestar i la cohesió social.

 

Ara, des del Departament de Cultura, treballem en el projecte del futur Centre d’Arquitectura, un equipament que ha d’enfortir i reforçar l’arquitectura que ens distingeix, radicalment innovadors, però fidels a uns orígens, a una forma de fer les coses i, fins i tot, a una determinada manera de concebre la vida. La filosofia d’Aranda, Pigem i Vilalta n’és un bon exemple, i el seu èxit ha de servir per animar a tots aquells escèptics que encara dubten que el país necessita un equipament cultural de primer ordre al voltant de l’arquitectura. L’enhorabona Rafael, Carme i Ramon. 

rcr