Bloc

divendres, 11 abril 2008

Més enllà de Barcelona hi ha vida!

En el marc d’un sopar amb joves empresaris de la ciutat de Figueres, a propòsit del repte de la refundació del catalanisme alguns dels presents van mostrar-se igualment recelosos de la relació entre Catalunya i Espanya que del tracte que finalment s’estableix entre Barcelona i el conjunt del territori català. Ningú sembla gosar qüestionar, per exemple, la conveniència de destinar 103 Milions d’euros  (44 M€ per a les navilieres, 59 M€ en obres d’adequació dels ports, segons dades facilitades pel Conseller Baltasar en la darrera comissió de Medi Ambient) a fer possible que deu vaixells transportin aigua per al consum de residents i turistes barcelonins durant tres o quatre mesos però, en canvi, més d’un gosa considerar excessivament costosa una infraestructura ferroviària per a l’Alt Empordà, que ha de ser per a sempre i que no ha de tenir un cost molt distant d’aquesta iniciativa de provisionament d’agua que segurament té més a veure amb la necessitat de rentar la cara a actituds negligents de l’administració que no pas amb l’impuls de solucions eficients als problemes de manca d’aigua. El criteri estrictament poblacional a l’hora de dirimir quines inversions són justificades i quines no, em sembla profundament antidemocràtic i impropi dels qui diuen valorar la identitat nacional d’un país, que segurament troba el seu fil de continuitat amb més claredat a comarques que en el marc de la gran metròpoli. Si ens creiem el model de país impulsat tants anys pel President Pujol, on Catalunya ha de ser tractada com un tot, amb sensibilitat per a l’àrea metropolitana però també amb la voluntat de resoldre els problemes dels residents en el municipi més petit del Pirineu, les accions que responen a l’interès general s’han de prioritzar amb lògiques ben diferents de les que han prevalgut fins ara. En aquesta feina, els alcaldes del país haurem de ser capaços de fer pedagogia i reclamar protagonisme en primer lloc en el marc dels propis partits; segonament, hem de conjurar-nos a influir amb força a l’hora de marcar les agendes polítiques de la Generalitat i de l’Estat. Perquè, segurament, si donem veu al territori, per poc que pesi des del punt de vista poblacional descobrirem que a Catalunya, més enllà de Barcelona.. hi ha vida!