Bloc

dijous, 15 març 2007

Maria Mercè Roca, un luxe per al Parlament

Ahir vaig tenir l’honor de fixar la posició de ciu davant del projecte de Llei del Memorial Democràtic. Per la banda d’ERC va intervenir Maria Mercè Roca. Elegant, delicada, sensible als matisos que una qüestió com aquesta reclama la intervenció de l’escriptora de Port Bou va ser dolça, molt dolça i bella. Més enllà que estic convençut que el seu discurs, com el dels portaveus del PSC i d’ICV partia d’una premissa que senzillament és falsa (la consideració que d’ençà de la mort de Franco a Espanya i a Catalunya ha imperat una espècie de pacte de silenci, de conxorxa per a l’amnèsia col·lectiva, que ha entorpit quan no directament impedit l’exercici memorial) les seves paraules van ser tan boniques, les seves evocacions literàries tan oportunes… que en un moment donat vaig estar temptat de dir-li: – Ilustre Diputada Roca, tots sabem que tot això que ens explica no és del tot cert, però és tan bonic que.. per favor, continuï, continuï tan com vulgui.  En els temps que corren, amb Presidents que a penes saben articular una frase amb sentit i coherència, que pugi a la tribuna algú com la Maria Mercè Roca és simplement un luxe per a Catalunya. Per molts anys.