Bloc

dijous, 20 juny 2013

L’Ebre enganxa

Diari de Tarragona

El 1978, ara fa exactament 35 anys, la UNESCO va declarar el Montseny Reserva de la Biosfera, fita que es va produir en el moment en que Catalunya començava a bastir el seu autogovern. Aleshores, les joves institucions democràtiques iniciaven una ingent tasca de construcció d’estructures de país i pel país, fent visible aquella tasca modernitzadora inherent al catalanisme des de que passà de la fase contemplativa a la fase constructiva, per emprar una expressió de Francesc Cambó. La dimensió ambiental, en tots i cadascun dels seu àmbits sectorials, era –i encara és- ben present. Fets com tenir prop d’un 31% del territori català protegit (més de 1.100.000 hectàrees!) demostra fins a punt s’ha avançat en la protecció del medi natural per mèrits propis.

Hem hagut d’esperar fins aquesta primavera, just quan Catalunya es troba en una cruïlla històrica, per veure una altra part de la nostra geografia declarada Reserva de la Biosfera: les Terres de l’Ebre. Una excel·lent notícia que arriba en un moment en que les bones noves van escasses, fet que li dóna un plus de valor. Es tracta d’un reconeixement més que merescut cap a una geografia, física i humana, amb veu i caràcter propi. De fet, la particular idiosincràsia de les Terres de l’Ebre, valgui el col·loquialisme,  enganxa a l’instant. Sí, l’Ebre enganxa, t’atrapa i no et deixa anar. Ho vaig dir fa uns mesos durant el transcurs d’una visita privada i ho torno a repetir. Un paisatge – o uns paisatges, car l’Ebre no és una excepció pel que fa a la diversitat paisatgística característica de Catalunya- que, no ho oblidem, és un dels nostres grans actius de futur.

Les magnituds són enormes: 367.729 hectàrees, sumant marítimes i terrestres, d’un àmbit territorial on viuen 190.000 persones repartides en quatre comarques: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. I el més destacable de tot plegat és que la iniciativa per ser Reserva de la Biosfera ha sorgit i s’ha liderat des del mateix territori, vencent les adversitats mitjançant un treball constant i incansable. Les Terres de l’Ebre no van defallir i , a la segona oportunitat, el premi ha arribat. Quina lliçó per a tot el conjunt del país!

Aquesta declaració obre nous horitzons per a un desenvolupament territorial sostenible, fent possible combinar activitat econòmica amb la necessària protecció del patrimoni històric, cultural i natural. Al cap i a la fi, una controvèrsia anacrònica perquè el mateix paisatge, síntesi de natura i cultura, és un actiu econòmic de primer ordre i factor de competitivitat. La feina que comença ara mateix és la de treure tot el suc possible al reconeixement de la UNESCO, potenciant i promocionant els valors de Terres de l’Ebre a dins i fora del país. I aquí el Govern de Catalunya estarà a l’alçada de les circumstàncies, posant el màxim de recursos i de facilitats perquè aquestes terres amb nom de riu avancin pel camí del progrés.

Artur Bladé, escriptor de Benissanet, va descriure amb mestratge sobre un paisatge i unes formes de vida que en gran part ja són memòria col·lectiva. Tanmateix, continua sent un plaer deixar-se portar per les seves paraules i descobrir, mica en mica i sense cap pressa, els racons i raconets de Terres de l’Ebre. Unes terres que ara estan d’enhorabona. L’Ebre enganxa!