Bloc

dijous, 26 agost 2010

Le souvenir d’avoir chanté

Aquest dimarts, a Vilabertran, en el marc de la XVIII edició de la Schubertíada Angelika Kirchschlanger i Tobias Truninger van regalar a l’auditori un concert deliciós de lieds alemanys, de cançons de Reynaldo Hahn i de cançons de bressol de Montsalvatge. Del compositor francès, el qui fou el seu amant durant dos anys, Marcel Proust, en va dir: “Aquest instrument del geni, anomenat Reynaldo Hahn, commou els nostres cors i humiteja els nostres ulls. Mai, des de Schumann, la música ha pintat la pena, la tendresa, la calma que provoca la natura, amb unes pinzellades semblants de veritat humana i bellesa absoluta.”  Ara que tinc un amic estimat en hores baixes, amb qui hem compartit l’ànsia d’amor,  de veritat i bellesa absolutes no vull deixar passar l’ocasió d’escriure la lletra d’una de les cançons de Hahn, El record d’haver cantat, amb lletra del poeta Catulle Mendès:  El record d’haver cantat / al sol, sota el blau celeste, / és l’infinit tresor que els queda / a les cigales passat l’estiu. // ¿Quin és, vell gitano espitat, / el teu recurs quan tot et molesta? / El record d’haver cantat / al sol, sota el blau celeste. // Quan un altre tindrà la teva bellesa, / mallarenga, i el teu riure i el teu gest, / el meu cor, en la seva ombra funesta, / guardarà com una claror / el record d’haver cantat. A Jaume Pros.