“empordanès, català i
ciutadà del món”

Bloc

dilluns, 21 novembre 2016

La resposta catalana al segle XXI

A l’aixopluc de l’Institut d’Estudis Catalans, i amb el suport de la Fundació Enciclopèdia Catalana i la Fundació La Caixa, els professors Salvador Giner i Oriol Homs són els directors de Raó de Catalunya, una anàlisi ambiciosa i coral de Catalunya com a societat, com a regió econòmica i com a subjecte polític, que ve a actualitzar el seu altre assaig, La societat catalana, publicat a finals de segle passat.

En uns temps marcats pels efectes de la globalització, la societat en xarxa, les conseqüències del messianisme polític, l’ultraliberalisme i el populisme, Raó de Catalunya vol explicar amb dades objectives, però sense renunciar a la passió patriòtica, quin ha estat l’impacte d’aquests processos a Catalunya i, més important encara, quina ha estat la resposta catalana a aquests nous desafiaments.

Embellit amb una delicada i elegant erudició, el lector no pot sinó gaudir d’un llibre i d’una proposta interpretativa que, més enllà de les aportacions estadístiques, es recolza en clàssics del pensament catalanista com  Josep Maria Ferrater Mora i Les formes de la vida catalana, en Jaume Vicens Vives i la seva Notícia de Catalunya i en Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, entre d’altres. L’elogi ferraterià del desig de continuïtat, el seny, la mesura, la ironia o, a propòsit de Vicens i de la tradició heretada dels temps medievals d’Eiximenis, la tossuda pervivència d’una voluntat de ser i d’un caràcter pactista i dialogant, així com la reivindicació desacomplexada de la noció de països catalans, són alguns dels trets del caràcter català, de les seves formes de vida, resseguibles a través dels segles i que l’obra reivindica sense complexes.

Com si es tractés d’agafar el guant dels advertiments i les ànsies descrites a escala planetària per Zygmund Bauman, Edgar Morin o Richard Florida, que ens parlen de temps líquids i postmoderns, i l’acceptació, com a habituals, dels continus canvis geogràfics, laborals i conjugals en la vida dels homes i les dones d’avui, Giner i Homs ens presenten una societat catalana certament dominada per la fi de les seguretats i la diversitat – el 35% de la població catalana ha nascut fora de Catalunya;  en l’actualitat al Principat existeixen més de 1360 llocs de culte de “minories religioses”-  però que també es distingeix per la seva persistent voluntat de ser, així com per la seva gran capacitat d’integració.

En uns moments marcats a Catalunya pels populismes d’esquerres i l’ hegemonia d’una agenda “social” autocomplaguda amb les receptes polítiques de subsidis, rendes mínimes i subvencions a tort i a dret com a garantia de cohesió social, no hauria de passar desapercebut que, com expliquen Giner i Homs, la clau de la capacitat integradora de la societat catalana ha estat i continua essent la seva capacitat de creació de riquesa.  Interessant és també l’alerta dels autors en relació a la paradoxal persistència, però també fragilitat, de la nació catalana, prou cohesionada per resistir els intents d’assimilació espanyola però fins avui encara feble com per haver pogut construir el propi estat.

 

Si el procés que viu Catalunya es troba davant d’una cruïlla, en un cul de sac o si just acaba d’entrar en una rotonda amb moltes sortides, és al lector a qui correspondrà decidir-ho. En tot cas, com hauria dit J.V.Foix, “els bells camins es multipliquen allà on creieu que s’acaba la carretera.” Amb la Raó de Catalunya, que la nostra nació és un poble que ve de lluny i que, amb globalització o sense,  ha vingut per a quedar-se, queda acreditat.

foto llibre