Bloc

dijous, 12 maig 2011

La cançó de l’enfadós

La meva generació s’ha format políticament amb la cantarella que l’Espanya plurinacional era possible. De fet, durant tot el segle XX ningú com el catalanisme polític ha treballat tant perquè aquest model d’Estat fos plausible. Hi hem treballat malgrat la incomprensió de molts conciutadans desenganyats davant dels continus greuges i desaires dels diversos governs d’ESpanya i malgrat tenir claríssim que, en el fons, aquests governs sempre ens han vist com a foranis.
El que potser no tenen en compte el PSOE i el PP és que el Govern del President Mas i el partit que li dóna suport, CiU, tenim clar que aquesta legislatura té plantejada una disjuntiva que és nítida i definitiva: o fi de l’expoli fiscal o secessió.
Tant que diuen que s’estimen Espanya PP i PSOE haurien d’adonar-se que l’advertència és seriosa. Estem cansats de la cançó de l’enfadós, que només dóna paraules amables però que en el fons, humilia Catalunya votació rere votació. La negativa del PSC-PSOE d’exigir al Govern el pagament del fons de competitivitat esgota els arguments conciliadors. Fins i tot quan la independència arribi, seré dels que explicaran que si de mi hagués depengut, les coses podrien haver anat d’una altra manera!