Bloc

dilluns, 6 juliol 2009

José Tomàs en defensa de la llibertat

La Monumental de Barcelona va acollir ahir a la tarda, una històrica festa taurina protagonitzada pel cèlebre i temerari José Tomàs, “el torero de Barcelona”. Davant d’una plaça plena fins a la bandera, amb prop de 20.000 persones d’arreu (personalment vaig tenir ocasió de conversar amb el President de la Penya taurina de Milà) i havent pagat preus veritablement desorbitats per accedir a l’espectacle, l’esdeveniment va voler sortir en defensa de la tauromàquia a Catalunya, just quan una iniciativa legislativa popular reclama que al nostrés país els toros siguin prohibits.

Sense ànim d’entrar en el fons del debat sobre la dimensió cultural dels toros i el seu arrelament a la mediterrània en general i a Catalunya en concret, constato que en els darrers anys, al nostre país perden força les notícies que ens situen com a terra d’innovadors, d’inventors o com a país de llibertat i tolerància i, en canvi, guanyen protagonisme els decidits a prohibir això o allò sovint motivats, exclusivament, per la força de la seva pròpia ideologia.

Posats a prohibir, proposo per exemple que comencem prohibint la boxa, aquest sí, un espectacle indigne de la condició humana. Podríem seguir, també, conjurant-nos a evitar que ni una sola persona s’hagi de jugar la vida per creuar el mar a la recerca d’un futur que li és negat únicament pel fet de no compartir la mateixa adscripció nacional, o impedint que una persona gran pugui morir sola, a casa o que un estudiant pugui complir els setze anys sense llegir i escriure correctament. Em temo que els nostres temps són tan decadents que ens conformem en aserenar la nostra consciència epidèrmica per estalviar haver d’atendre els dilemes morals realment profunds. I a més ens agrada fer-ho jutjant les actituds i aficions dels altres, sense ni preocupar-nos a contextualitzar-los. Que febles que deuen ser les nostres conviccions, quan ens sentim en la necessitat de perseguir i prohibir les dels altres!