Bloc

dimecres, 16 setembre 2009

Jaume Miravitlles: un gran home del segle XX

Acabo de llegir el dietari d’exili de Jaume Miravitlles, D’Europa a Amèrica, a cura de Ramon Batalla. Després del munt d’accions i actes organitzats el 2006 a propòsit del seu centenari, la presentació d’aquest llibre a Figueres és un nou pretext per retre homenatge a un personatge sovint recordat per la seva activitat al front del Comisariat de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra civil però que de fet és polifacètic. Miravitlles forma part d’aquella raça de persones radicalment vitals i optimistes, decididament independents i per tant lliures i lleials només a la pròpia consciència. Militant independentista als anys vint, passat al marxisme del BOC durant els trenta, militant  d’ERC durant la República, a partir dels anys quarantes evolucionà cap a posicions catalanistes liberals i moderades. Al final de la seva vida, després d’un llarg exili Mèxic i a Nova York; després d’haver pogut retornar a Catalunya gràcies a les gestions de Manuel Fraga, Miravitlles es relaciona amb Carles Sentís, Josep Pla, Artur Suqué, Duran Farell i escriu cròniques periodístiques d’economia, d’afers internacionals i del Barça. A les eleccions de 1977 demana el vot per Jordi Pujol i es fa militant d’Esquerra Democràtica de Catalunya, el partit de Trias Fargas. Una vida intensa viscuda com a polític, periodista, assagista, memorialista.. a banda i banda de l’Atlàntic però sempre exercint la catalanitat i lleial a la pròpia professionalitat.

Alguns pobres dimonis presumeixen que Miravitlles va ser un home d’ERC; d’altres l’acusen de traidor a l’antifranquisme per haver defensat, ja als anys cinquantes, el deure de la reconciliació i justificar la transacció amb la Dictadura. Què ho fa que fins i tot els qui voldrien honorar personatges il·lustres, tendeixen sempre a empetitir-los, només per mirar de poder-los-els apropiar? Jaume Miravitlles va ser un gran home del segle passat, com el segle XX, carregat de grandeses i misèries, d’accions coherents i de contradiccions. Mirat així, es pot haver exercit millor la humanitat que com la va viure Jaume Miravitlles?