Bloc

dilluns, 18 agost 2008

Guerra en temps olímpics

Malgrat que m’havia proposat no fer-ho, en el darrer tram de les meves vacances vaig cedir a la temptació de fullejar els diaris. Eren massa els amics que em parlaven de Michael Phelps i la seva llegenda com per continuar indiferent i abstret en les meves cabòries i inquietuds estrictament personals.  Per a la meva desgràcia, els principals mitjans que vaig consultar informaven de l’ocupació per part de Rússia de Geòrgia i de la resposta tíbia de la comunitat internacional a una acció que, justament, es produia en plena celebració dels JJOO. Comprensiu com sóc amb la política realista i pragmàtica, tanmateix admeto que em costa molt contemplar com la comunitat internacional ha arribat a un nivell de tolerància tan gran amb les accions inqüestionablement inadmissibles. Es veu que ja ningú no recorda què li va passar a la vella liberal i burgesa Europa quan els nazis van ocupar Txecoslovàquia. Difícil va ser justificar que una dictadura com Xina estés en condicions d’acollir la celebració d’uns Jocs Olímpics, encara ho resulta més, si cap, constatar la nul·la correlació existent entre la retòrica pacifista olímpica i la dinàmica dels vells estats nació, decidits a fer prevaldre els propis interessos, fins i tot en plena celebració dels jocs. Segurament Xina no es mereixia organitzar uns Jocs Olímpics. De forma irrefutable, però, segur que un país que utilitza la força per ocupar militarment un territori aliè hauria de ser-ne expulsat. No es pot resistir una distància tan brutal entre els valors del nostre ordenament polític i la seva praxi.