Bloc

dimarts, 12 maig 2009

Folkincats o que passi el deucentisme

Un contrabaix i una guitarra com a base rítmica i  un violí i un saxo com a insolents protagonistes van presentar dissabte passat a Figueres Folkincats, el repte de posar música popular catalana al dia. Res més tradicional i, alhora, res més radicalment modern. Un producte íntegrament català i, alhora, decididament universal. Una iniciativa juvenívola i divertida i, al mateix temps, feta des de l’excel·lència i el rigor.

Penso que aquest és el catalanisme propi del segle XXI, el que realment pot moure voluntats. Mentre escoltava El Russinyol o La Presó de LLeida versionat amb filosofia jazzística pensava en el repte que ha presentat l’Artur Mas de refundació del Catalanisme. Comparteixo amb el President de Cdc que el catalanisme polític serà modern o no serà. Serà excel·lent o no serà. Serà obert, positiu i esperançat o, a la majoria, ens serà indiferent que sigui.

De la mà d’iniciatives com Folkincats, doncs, que passi la refundació del catalanisme o, en mots de Ferran Mascarell que el deucentisme s’apoderi dels valors de l’acció política d’avui, talment com els noucentistes ho van fer ahir a propòsit de l’arribada del noucents.