Una ciutat dinàmica, notablement jove i rabiosament diversa però, alhora, on s’hi viu molt bé! Per primera vegada a la història de Figueres, 336 figuerencs tenen més de 90 anys; un 15% de la població té 65 anys o més! Reptes per al Govern? Conciliar les aspiracions dels qui estan en edat expansiva, que veuen com els bull la sang i el desig d’endegar nous projectes i assumir reptes, de gaudir d’espais d’oci i negoci diurn i nocturn, de rebre nous estímuls i emocions i dels qui, contràriament, el que esperen de la seva ciutat, és cura dels detalls, jardins endreçats i poc soroll, tranquil·litat, pau i bons aliments. És la ciutat creativa versus la ciutat dels detalls. En la síntesi, el triomf! No us sembla?

Acabo el dia, exhaust, presentant la monumental Història de la premsa de Figueres 1809-1980, de Jaume Guillamet, Manuel Moreno Chacón,, Anna Teixidor i Albert Testart. La constatació que durant aquest període de prop de dos cents anys Figueres ha vist néixer 194 periòdics omple als presents d’orgull ciutadà i confirma la capitalitat cultura i cívica de la Figueres contemporània. En la meva intervenció acabo citant uns mots de François Mauriac: “el que la gent diu importa poc; el més apassionant és el que diuen de si mateixos sense adonar-se’n.” Sembla una bona manera d’aproximar-se al resum dels fets i el soroll de la setmana que s’acaba. Umm..