Bloc

dimarts, 28 abril 2009

Febles conviccions, defensades des de la violència

Resulta que mentre el país exhibeix el seu rostre més culte i alegre i fa de l’exercici de la lectura i del costum de regalar una rosa un dia de Festa cívica i nacional, enguany, a Figueres, uns quants van decidir aprofitar la diada per injuriar la meva persona i el càrrec que ostento amb un fotomuntatge grotesc on se’m presentava nu, de peus en una galleda. Segons sembla, el motiu de l’agressió respon a la seva disconformitat amb el contingut del Pla director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres, que impulsa el Govern de la Generalitat, per cert. En nom de la democràcia i la llibertat d’expressió, els arguments es minimitzen i directament es passa a la desqualificació personal, violenta, de qui consideren l’enemic a batre, culpable de no pensar com ells o, pitjor encara, de concórrer a unes eleccions i guanyar-los! Sorprenentment, a més, mentre que el conjunt de les forces polítiques municipals al govern i l’oposició reproven aquesta actitud indigna, ERC es fa seva l’acció i en reivindica la legitimitat. Per si això fos poc, ara el seu portaveu municipal em demana (a través dels diaris) que presenti una querella criminal contra els imputats. No penso fer-ho. A la meva vida política i personal, no recordo haver agredit mai a ningú. No crec haver insultat mai a ningú; no crec haver fet mai mal (deliberadament) a ningú, ni penso fer-ho. Penso que el respecte a la dignitat humana és un dels valors més inalienables d’una societat que es vulgui civilitzada i, per tant, aquest principi no estic disposat a vulnerar-lo ni a permetre que es vulneri. La barbàrie ha de ser combatuda amb civilització, l’agressivitat amb la força de les conviccions ètiques personals. La guàrdia urbana de la ciutat va retirar el fotomuntatge difamador perquè considerava que era un fet delictiu i ara correspon a la fiscalia i a la meva persona decidir si cal emprendre accions o no. Al marge del que consideri oportú el fiscal, l’alcalde de la ciutat dóna l’incident per tancat i per tant encara que suposo que alguns preferirien que en comptes de parlar de la modernització i el progrés de la ciutat ens embardisséssim en polèmiques polítiques absurdes, no emprendré cap tipus d’acció legal. Deixem Sant Jordi enrere, doncs, dolgut, això sí, que alguns cada any trobin pretextos per intentar agrisar els millors moments de la vida de la ciutat amb accions bàrbares i violentes, en la meva opinió, impròpies dels valors de la democràcia que tan diuen estimar. No els ho hem de permetre.