Bloc

dimarts, 26 febrer 2008

Entre Zapatero i Rajoy, amb marge per al reconeixement…

Més d’un m’ha sentit afirmar reiteradament que, mirat des de Catalunya res s’assembla tant a un ministre de Fomento del PP com una ministra de Fomento del PSOE. Igualment, malgrat els intents de marcar `teòriques grans distàncies, del debat d’ahir  a la nit entre Zapatero i Rajoy no em sembla fàcil extreure’n massa diferències. Zapatero justficant polítiques pròpies amb l’aval de Bush i procurant mostrar-se disposat a demonitzar la regularització d’immigrants del darrer govern Aznar i Rajoy disposat a ser la veu del poble, molt preocupat pel preu del pollastre, dels ous i de les hipoteques. Posats a dificultar poder discernir qui és qui, Rajoy va assistir a l’acte amb corbata roja i Zapatero amb el blau teòricament propi de les dretes. Ni l’un ni l’altre -ni el moderador-  van esmentar ni per accident que més enllà dels seus arguments, crítiques i insults hi ha altres alternatives polítiques, alguna d’elles segurament més determinant del que a priori podria semblar. Ni l’un ni l’altre van tenir cap segon per reconèixer el valor de la diversitat territorial, lingüística, nacional d’Espanya. Just al contrari, a propòsit del terrorisme o del model d’estat, lúnic que van tenir ocasió de fer va ser un foribund combat per apropiar-se de la consideració de millor patriota (sic).

En la llista dels encerts, admeto admirar l’honestedat i valentia dels dos candidats per haver acceptat un cara a cara, com a veritables -i únics- candidats a la presidència del govern. Ho admiro i ho envejo perquè salta a la vista que al nostre petit país un debat així és del tot impensable, segrestats com estem per les dictadures de les minories. O és que algú veu imaginable un debat a Catalunya entre l’Artur Mas i en Pepe Montilla? Com admiro i envejo també l’honorabilitat de Zapatero i Rajoy quan afirmen rotundament que sota cap circumstància estan disposats a formar govern si no són la llista més votada! I és que ens agradi o no, sembla que els líders de l’estat nació espanyol tenen molt clar que hi ha límits de credibilitat política que només es poden deixar traspassar en el marc de les autonomies, o el que és el mateix, en el marc on es juga a ser nació, que no vol dir ser-ho.