Bloc

diumenge, 30 març 2008

“Emergències nacionals” en temps de polítics de regional..

Finalment, vuit anys més tard que l’arrogància del PP en política hidrològica enverinés el problema de l’aigua fins a fer-lo inabordable, el Govern actual de Catalunya comprova que.. alguna cosa s’ha de fer si no volem posant en risc l’abastament d’aigua per a consum humà a l’àrea de Barcelona. Després d’intentar amagar a l’opinió pública el projecte de trasvassament d’aigua del Segre al Llobregat i fins i tot de titllar de mentiders els qui ho denunciaven, ara el Govern tripartit rep un nou jerro d’aigua freda i és titllat literalment d’irresponsable per la Vicepresidenta del Govern de l’Estat, Maria Teresa Fernàndez de la Vega. La rèplica del Conseller Saura no ha tingut menys desperdici, afegint a la torna d’ “irresponsable”, l’acusació al Govern amic de Zapatero de “traïdor”. Uf!!  Mentrestant, tractorades de pagesos gironins han fet saber que ja estan tips de permetre trasvassaments del Ter a Barcelona i de veure penalitzada l’activitat agrícola en nom d’una pressumpta necessitat per al consum humà, encabint sota aquesta denominació els milions de turistes i visitants que pernocten a Barcelona durant tot l’any, per raons professionals o simplement d’oci i turisme.

Em sembla còmic  titllar d’ “emergència nacional” la situació de sequera que el país i el conjunt de l’area del sud d’Europa estem patint. Certament, però, es fa imprescindible que els grans partits nacionals, amb Convergència i Unió al davant, però també amb el partit socialista siguin capaços de generar respostes solvents i estructurals pensades en clau nacional i no només per anar sortejant emergències. L’altre dia, en el marc de la comissió de Medi Ambient del Parlament, parlant d’aquesta qüestió amb el diputat Paco Sancho de les terres de l’Ebre, recordàvem l’agror amb que molts dels actuals dirigents del tripartit van atacar CiU per mostrar-se disposada a analitzar possibles trasvassaments o “interconexions de xarxes”, si es vol dir eufemísticament. També coïncidíem però a censurar la disposició d’alguns alcaldes convergents d’ara a posicionar-se en la línia del que en podríem dir “al tripartit… ni aigua!” Prou de polítiques d’interès nacional a cop de pancarta i des de la víscera! Superem d’una vegada la política de baixa estofa i reprenem la reflexió i l’acció pròpia d’un país que es vol capdavanter. Posats a buscar solucions, dos camins em semblen oportuns: primerament, fixar posicionaments des de l’honestedat intel·lectual, sense apriorismes polítics i sense ànim d’enganyar la ciutadania: el que s’hagi de fer, s’haurà de fer, costi més o menys d’explicar i d’entendre! En segon lloc, com ha plantejat de sempre CiU i tan sembla molestar als polítics espanyols del PP-PSOE, per què no completar els dèficits de les conques catalanes amb els sobrants del Roine, encara que aquest riu estigui fora de l’àmbit “nacional”? No havíem quedat que la interconnexió elèctrica o gasística amb França era una qüestió estratègica? No ho ha de ser l’aigua, aquesta sí de claríssim interès públic?