Bloc

dimecres, 20 maig 2009

Els drets dels infants

Durant els darrers anys, els legisladors dels Parlaments més avançats del món s’han ocupat amb determinació de garantir els drets dels infants. Com denuncia però el Magistrat Emilio Calatayud segurament aquesta benintencionada legislació garantista no ha estat tan encertada a l’hora de fixar amb precisió les obligacions dels qui han de garantir-los: les autoritats familiars i l’administració. Així, llegeixo disgustat que el President Rodríguez Zapatero està decidit a permetre que les nenes adolescents de setze anys puguin avortar sense ni tan sols d’haver-ne d’informar als seus pares. En la mateixa línia, recullo les dades facilitades per Consuelo Crespo, presidenta de la secció espanyola de la Unesco on es denuncia que actualment a la xarxa hi ha prop de 100.000 webs amb pornografia infantil. Per acabar-ho de reblar, els serveis socials de l’Ajuntament de Figueres em confirmen la cronificació de les dades d’absentisme escolar al barri del Culubret. Sóc radical partidari dels drets dels infants i penso que hem d’estar decidits a mobilitzar-nos per a garantir-los. I el dret més important a preservar és el d’assegurar als nens i nenes d’avui, que algun dia podran arribar a ser homes i dones lliures, dotats de responsabilitat moral.

És aberrant que una decisió tan important com la d’interrompre una vida, la pugui prendre una adolescent, una persona en curs cap a la maduresa emocional, sense l’acompanyaments dels projenitors. És inadmissible que anar a l’escola sigui una opció i no una obligació. És lamentable que l’Estat de Dret sigui incapaç de perseguir amb eficàcia els qui posen en perill el creixement harmoniós dels infants.

En el que a mi respecta, estic decidit a fer posar en coneixement de la fiscalia tots els casos de pares negligents respecte dels seus fills. Estic decidit a reclamar a la fiscalia que actui amb determinació en contra dels pares i mares que no garanteixin el dret dels seus fills a l’escolarització o que no els asseguren un creixement equilibrat. Perquè determinades vulneracions de drets no s’han de resoldre per la via administrativa, sinó que han de tenir conseqüències penals. Perquè si no som conseqüents amb l’esperit de les lleis que aprovem, és normal que la ciutadanis ens vegi com a simples "parlanxins", més preocupats per l’estètica de les nostres posicions que per la seva ètica i eficaç aplicació. Lògicament, aquesta actitud topa frontalment amb els posicionaments d’un lamentable president del Govern, més decidit a mostrar-se com a frívol i simpàtic progressista que conscient de l’alta responsabilitat que té assignada com a màxima autoritat executiva del país. Confio que, en aquest cas, dins del partit socialista acabin prevalent les veus més responsables que, lògicament, ja han començat a aflorar.