Bloc

dimarts, 13 novembre 2007

El perill de les dues Espanyes

Aquest cap de setmana he tingut l’ocasió de representar diversos ajuntaments gironins davant de l’Assemblea de la Federación Española de Municipios y Provincias. Reunits al Palacio Nacional de Congresos, situat a l’ "Avenida Madrid, Capital de España" (sic), en aquest fòrum municipalista es van tractar múltiples qüestions, vinculades amb el món local i, també, amb la defensa dels símbols de l’Estat. Més enllà dels temes tractats, però, la delegació catalana assistent vam contemplar, commocionats la tensa confrontació de les dues "hinchadas": la pepera i la socialista. Com si d’enemics i no d’adversaris es tractés, uns i altres es van passar el cap de setmana intercanviant-se insults, aplaudint amb excitació les intervencions dels propis i escridassant fins a fer-les inintel·ligibles les dels extranys.Davant aquell trist espectacle, vaig recordar aquells mots d’Eugeni D’Ors a La Vanguardia, a principis dels anys trenta quan, a la vista del nivell i de l’actitud de la classe política espanyola, Xènius va vaticinar que "esto acabará mal". Nacionalistes viscerals fins a l’extenuació, el discurs i l’actitud dels socialistes i populars espanyols és impròpia dels polítics de l’Europa rica i il·lustrada que hauria d’aspirar a ser un referent de civilització per al món. És ben bé que durant l’any, els únics tics independentistes només m’afloren quan visito Madrid. Clar que quan coïncideixo en un debat, com em va passar ahir a la nit, amb polítics com Joan Tardà, constato que.. a tot arreu n’hi ha per a donar i per vendre..