Bloc

dimecres, 18 març 2009

Després de la Sagrera… Figueres!

Ahir l’alcalde Hereu i Víctor Morlan, secretari d’Estat dinfraestructures, van finiquitar definitivament el repte d’impulsar la transformació de l’àrea de la Sagrera i la conseqüent concreció de l’anomenada “Estació d’Europa”  a través, fonamentalment, d’un conveni urbanístic. És una evidència que amb l’esclat de la bombolla immobiliària, cap Ajuntament no estarà en condicions de generar prou aprofitaments urbanístics per aprofitar els canvis en el servei ferroviari per a dur a terme transformacions urbanes transcendents. Perquè per molt sòl que transformem els Ajuntaments, a curt i mig termini cap operador estarà en condicions de materialitzar-lo.

Apuntada la fòrmula dels propis pressupostos de l’Estat per garantir la viabilitat econòmica del projecte de l’estació de la Sagrera, el Ministeri de Foment es queda sense arguments per no finançar, també amb recursos propis, la transformació urbana que suposa la nova estació a Figueres i l’alliberament de les vies del centre! L’al·lusió a la disposició adicional tercera de l’Estatut, que obliga a l’Estat espanyol a invertir en infraestructures a Catalunya una quantitat no inferior al 18% del PIB, pot ser una bona fòrmula per atendre aquestes legítimes reivindicacions d’interès social, local i regional. En aquest punt, però, és imprescindible que el Govern de la Generalitat faci costat a l’Ajuntament i que no es faci còmplice de les reticències del Ministeri! Perquè si el Conseller de Política Territorial avala la teoria del finançament de l’actuació transformadora a través d’un conveni urbanístic el que estarà fent és, en definitiva, deixar la solució ferroviària de Figueres sine die, talment com ha estat des del restabliment de la democràcia.