Bloc

diumenge, 8 abril 2007

De manaia a Castelló d’Empúries

Divendres passat vaig tenir l’ocasió de participar com a soldat romà al Via Crucis organitzat per segona vegada per l’associació Pa Senyat i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. Encara que en rebre la invitació vaig quedar un xic asturat, com que sóc dels qui s’apunten a un bombardeig, no vaig dubtar a acceptar l’oferiment. L’experiència ha estat molt agradable. Vull aprofitar doncs per felicitar als organitzadors de la iniciativa i d’una manera molt especial al Bruno Pérez, el dinamitzador de tot l’esdeveniment i que, com Jesucrist,  és omnipresent en tots els moments i detalls de la representació. Salten a la vista els valors positius d’aquest tipus d’iniciatives: recuperació – o reinvenció, tan se val- de tradicions, estimulació del sentiment de pertinença al poble, eina de dinamització turística i promocional del municipi.. etcètera. Altra cosa seria, però, si entréssim en el debat de la correlació entre els fets representats i la vivència de la fe que impliquen o que sembla que haurien d’implicar. Tinc la impressió que en aquest punt el divorci és total o si més no molt pronunciat. En alguns casos, simplement per falta de fe; en d’altres, i personalment això és el que més em dol, perquè em temo que el nivell cultural del país i la dictadura d’una mal entesa cultura laica han deixat els joves d’avui absolutament orfes de cultura cristiana, finalment imprescidible per a saber qui som, d’on venim. En aquest punt, no deixa de ser sorprenent que una basílica plena a vessar per contemplar la representació del Retaule, fos compatible amb què un marrec que tenia al meu costat, en veure el quadre del descens de la Creu, comentés a la seva mare: -mira, uno que va en pelotas!