Bloc

dijous, 6 maig 2010

Cosi fan tutte

Just en plena efervescència de les declaracions i contraclaracions pròpies dels contextos de precampanya electoral; just després d’haver passat, en menys d’un mes, de ser titllat d’ “alcalde patriota, abanderat del separatisme”, només pel fet d’haver estimulat la participació dels figuerencs i figuerenques en la consulta popular sobre la independència de Catalunya a ser considerat (de fet des dels mateixos mitjans) com a martell del nacionalisme català, en aquest cas per haver dit que CiU és i ha de continuar essent un moviment polític amb moltes sensibilitats i tendències ideològiques, sempre amb un denominador comú, el catalanisme, però no necessàriament independentista; just en aquest ambient tan paradoxal, aquesta setmana hem gaudit, a Figueres, de Cossi fan tutte l’òpera bufa de Mozart per excel·lència. Del divertit llibret de Lorenzo da Ponte em quedo amb la recomanació final de Don Alfonso als dos joves desenganyats davant la infidelitat de les seves promeses: fortunato l’uom che prendre ogni cosa pel buon verso! Certament, ditxós aquell que sap agafar-se les coses bé! Malgrat el soroll mediàtic i la pluja, sortint de l’òpera, estic segur que tots els presents ens havíem reconciliat, novament, amb l’alegria de viure!