Bloc

diumenge, 22 juliol 2007

Conversant amb Joan Armangué..

Aquest dijous passat l’anterior alcalde de la ciutat i jo mateix hem compartit unes hores de diàleg sobre els reptes de futur que té plantejada la ciutat i, més important, sobre el camí que haurem de seguir per afrontar-los amb encert. Més enllà del munt de coïncidències que ens apleguen  i de les discrepàncies en alguna qüestió que puguem tenir -que també hi són òbviament- la trobada va ser agradable i profitosa, com havien estat sempre les trobades amb en Joan Armangué, quan ell era l’alcalde, i jo cap de l’oposició. Curisosament, a la sortida del Restaurant on vam sopar, en veure’ns, un ciutadà es va mostrar gratament sorprès de comprovar que dos adversaris polítics trobaven una estona per conversar, compartir inquietuds i reptes de ciutat amicalment i sense estridències. -Aíxí és com hauria de ser – va exclamar-se- però es fa tan dificil que finalment sigui així! Un pais tan jove com el nostre, amb una tradició democràtica tan feble hauria de saber posar en valor trobades i actituds com aquesta: alcaldes sortints i alcaldes entrants, que troben un espai per compartir el que els uneix: l’estima per la cosa pública i, en aquest cas concret , per la seva ciutat. De fet, estic segur que aquests ponts de diàleg i d’entesa són molt més freqüents del que la gent es pensa i del que surt publicat als mitjans habitualment! En tot cas, més enllà dels canvis en la representació institucional produïts com a conseqüència dels resultats electorals, vam aixecar-nos de taula decidint mantenir periòdicament aquests espais de conversa, perquè són agradables i perquè sempre els alcaldes entrants haurien d’estar disposats a escoltar els sortints!