Bloc

dimecres, 3 desembre 2008

Contra la nació, a cop de talonari..

M’expliquen que al Canadà l’endemà de l’ajustat referèndum sobre la secessió del Quebec el Govern central es va convèncer que el sentiment independentista no es corregiria a cop de discurs sinó que calia disoldre’l a cop de.. talonari. Aquesta sembla ser també l’actitud del PSOE davant el fet diferencial peninsular. Així, després de l’aprovació de la Llei de la Dependència, contravenint (certament amb la complicitat lamentable del Govern de la Generalitat) tot el marc competencial del nostre autogovern, divendres passat el Govern espanyol va aprovar per reial decret-Llei un pla de mesures per combatre el context de crisis, dotat amb 8.000 milions d’euros per a fer possible la inversió en obra pública a través dels Ajuntaments. Bandejat de nou el Govern autònom, un alcalde sorneguer em comentava aquest matí que confia que, almenys, a l’hora de tramitar les sol·licituds la Generalitat no molesti. Destacats polítics del Departament de Governació de la Generalitat també m’admetien privadament el seu desencís per aquesta nova deslleialtat estatal. L’estratègia del President Zapatero és clara: competències reconegudes al marge, per què s’haurien de donar recursos i protagonisme a les comunitats autònomes en detriment del prestigi de l’Estat, especialment si aquest es troba en plena forma, disposat sense aturador a relacionar-se sense mediadors en un cas directament amb els ciutadans, en l’altre directament amb els Ajuntaments? En aquesta dinàmica, a qui compensarà reconeixer-se com a català, si resulta que quan perds la feina, quan el pare o la mare és dependent, qui realment et treu les castanyes del foc és l’Estat ? “Enemics externs” a banda, certament tampoc no és gaire edificant constatar que mentre l’atur augmenta i les empreses i els ajuntaments empitjoren la seva situació econòmica i financera, els nostres polítics catalans polemitzen sobre si cal eliminar les bosses de plàstic dels supermercats!! Gran tema certament però que inevitablement duu a molts a pensar que val més un Zapatero populista amb talonari que una colla papanata estèril, negligent i sense ni cinc a la butxaca!