Bloc

dimarts, 4 desembre 2007

Confiança

“No els entenc aquests joves, però se’ls ha de deixar fer.” Així sembla ser que es va posicionar A. Torroja, aleshores degà de la Facultat de Dret, en conèixer el projecte d’edifici per a la seva Facultat que els proposava el despatx Giràldez, López Íñigo i Subias. Corria l’any 1957. Porcioles era alcalde de Barcelona.  La dictadura del General Franco gaudia d’una salut de ferro.  Per a Felipe Acedo Colunga, governador civil, l’edifici “es una canariera”. Un any més tard, el 1958, el nou edifici era reconegut amb el Premi FAD d’arquitectura. La dialèctica entre conservadors i innovadors tensiona sempre la vida dels homes i les dones i ho fa, al marge de la pròpia adscripció ideològica. Segurament, ho fa molt més que els pretesos determinismes de classe, de raça o que el joc dretes i esquerres que per a molts científics socials i polítics ho justifiquen tot. I és que des de sempre, en els afers de la república s’hi confronten els qui veuen en el futur una amenaça i els qui l’esperen com a font d’energia renovada. Penso que això passa en els afers de la cosa pública i.. en els de la privada.