Bloc

dimecres, 23 març 2011

Arriba l’edició de La Vanguardia en català

Demà a dos quarts de nou del vespre, sota la cúpula del Museu Dalí, Màrius Carol, Rafael Nadal i Josep Playà vindran a presentar a Figueres la nova edició de la Vanguardia en català. A propòsit d’aquesta excel·lent notícia, he aprofitat alguns vespres per rellegir les impressionants Meditacions en el desert de Gaziel, un text escrit per Agustí Calvet des del desengany i l’exili interior, a Madrid. D’entre el munt de reflexions interessants i rotundament actuals que s’hi plantegen, m’ha agradat especialment l’explicació que el propi Gaziel donava a la seva aparent curta volada professional com a autor de novel·les, assaigs, teatre o història.  A més d’un medi hostil i caòtic des del punt de vista de la llengua i de la falta d’un mercat madur que fés possible el sorgiment i sosteniment dels escriptors com a professionals de les lletres, Gaziel argumentava que “hi ha una altra raó que potser no m’ha deixats ser l’escriptor que jo volia. I és que mai no he sabut considerar la literatura com un fi absolut. Des de molt petit he tingut una afecció boja per les lletres; però sempre he sentit un amor encara més gran a la vida. Mai no he entès quin valor pot tenir la literatura sola, vull dir la d’un home que no hagi viscut. Sacrificar el viure a fer literatura, ni que sigui bona, m’ha semblat sempre una aberració morbosa”.  Tot un visca a la vida, compatible finalment amb la feina ben feta. Gaziel és reconegut avui com un dels més grans escriptors de la literatura catalana.