Arxiu de messetembre, 2011


L’altra cara de l’entusiasme emancipador..

dissabte, 10 setembre 2011

Entretingut en el magnífic treball de la Montserrat Tudela i Pere Izquierdo sobre La nissaga catalana del món clàssic, ensopego amb la semblança de Joan Mínguez, escriptor i llatinista casat amb la figuerenca Dolors Defís, mort a Barcelona el 1960. Retornat de l’exili el 1941, Mínguez es negà a publicar en llengua castellana, posant així final a la seva prometedora carrera literària, que fins a la guerra havia assolit reconeixements i diversos premis. L’afirmació i emancipació nacional és una qüestió política col·lectiva, és veritat, però també d’actitud i compromís personals. Mirant al futur serà bo tenir present les gestes heroiques i els moments gloriosos dels que ens han precedit i configurat com a poble però també les seves doloroses renúncies, mesurar bé si estem disposats a viure-les en carn pròpia.


Perdonin.. en aquest país queda algú a l’esquerra?

dimecres, 7 setembre 2011

Heiner Flassbeck, director de globalització i estratègies de desenvolupament de l’ONU ha alertat contra l’excés de zel antidèficit dels governs i a favor de les polítiques públiques d’estímul del creixement. Més enllà de l’encert o no de les seves recomanacions keynessianes em reconforta que, finalment, a banda dels qui ja ho han fet des de l’àmbit acadèmic comencin a sortir veus disidents respecte de l’ortodòxia oficial dictada pels mercats i seguida disciplinadament per polítics destres i sinistres. És realment insòlit que la única objecció de calat que s’hagi plantejat a la reforma constitucional espanyola sigui procedimental i de signe autonomista. En aquest país ja no hi queda ningú a l’esquerra? Fins i tot des de plantejaments estrictament liberals, ens hauria de ruboritzar l’imperi d’aquest pensament únic de vol de gallinaci, aparentment omniscient i inapel·lable.