Arxiu de mesjuny, 2011


Algú ha vist la pàtria?

dilluns, 20 juny 2011

En una tarda ociosa de diumenge vaig recollir al facebook un comentari dels models Oriol Elcacho i Davínia Pelegrí, a propòsit de la pàtria, de la llar i d’altres conceptes indeterminats: “Este oficio te hace replantear el hogar: tu casa está donde está el otro!” La invitació al debat va rebre comentaris interessants: la Rosa Piqué va puntualitzar visiblement cotrariada: “pàtria, llar.. no són conceptes indeterminats!” però no va gosar determinar-los. La Rosa i la Lina, en canvi, van aliniar-se clarament en la direcció dels models: “mi casa está donde pongo mi sombrero”, va escriure la primera, mentre que la segona va identificar la pàtria amb la família. Per la seva banda en Josep Maria Marcè va combinar arguments objectius i subjectius: “per a mi casa sempre serà aquí, on hi tinc els meus pares, germans, fills, on he nascut i treballat. On hi tinc arrels. No és un punt determinat!” La pàtria, terra dels pares, la tradició, o la pàtria, el nostre cel a la terra, l’avenir: divertiments d’una tarda ociosa de diumenge! Ummm (dedicat a Jordi Rotllan, fan dels ummm!)


Discurs d’investidura com a Alcalde de Figueres

dimarts , 14 juny 2011

Aquí teniu el discurs d’investidura que vaig pronunciar aquest dissabte, 11 de juny, al ser nomenat alcalde de Figueres per segona vegada.

Regidors, regidores, exalcaldes, director territorial d’ensenyament, senyores i senyors,

Per segona vegada a la meva vida, m’adreço a vostès com a guanyador de les eleccions municipals a la ciutat. Per primera vegada a la història de Figueres, una candidatura ha aconseguit guanyar a tots i cadascun dels col·legis electorals de la ciutat, als del centre i eixamples burgesos, però també als dels barris més populars, fins i tot a la Marca de l’Ham, Culubret i Juncària Parc Bosc! Amb 6259 vots, gairebé 2000 més que fa quatre anys, considero que la ciutadania ha aprovat àmpliament la gestió duta a terme durant aquests darrers quatre anys i ens demana que aprofundim en el camí marcat. Davant d’aquest resultat, doncs, les primeres paraules han de ser de gratitud cap als milers de ciutadans que ens han fet confiança i de compromís renovat amb el repte de fer de Figueres una ciutat moderna i d’oportunitats, lliberal, tolerant i fraterna. Junts hem fet història i junts continuarem escrivint-la.

Malauradament, la nostra ciutat no s’escapa del moment difícil que ens toca viure: crisi econòmica i desocupació, un nivell excessiu d’abstencionisme polític entre la ciutadania i dificultat de garantir un relat de ciutat obert a la diversitat però compartit per tothom, capaç d’afirmar Figueres com a ciutat catalana i universal.

Les prioritats per al mandat: aixecar l’economia, millorar la formació i garantir la cohesió.

En els anys que vindran, ajuntament, empreses i societat civil haurem de treballar fort per aixecar l’economia de la ciutat, per millorar la formació i capacitació de la nostra gent i per garantir la cohesió social. Per aixecar l’economia i generar ocupació, durant el proper bienni haurem d’enllestir el nou Pla general d’ordenació Urbana, amb l’objectiu de generar nous sòls d’activitat econòmica, completar la xarxa d’infraestructures bàsiques d’accés a la nova estació, circumvalatòries i d’aparcament, així com garantir els nous equipaments i zones verdes de futur. També caldrà reforçar les polítiques de promoció de Figueres com a ciutat en xarxa i capital de l’Empordà, ciutat creativa de serveis comercials, culturals i turístics. Com hem fet durant aquests darrers anys, l’Ajuntament ha de mantenir el seu lideratge inversor, com a motor de modernització i generador d’ocupació. Perquè com ha explicat Joseph Stiglitz tan important com reduir el dèficit i l’endeutament ho és reactivar l’economia i tornar a generar ocupació. En aquests sentit, correspon a les administracions, cadascuna des de les seves possibilitats, contribuir a l’impuls de polítiques anticícliques que ens permetin sortejar els efectes de l’estancament econòmic. Evidentment, en el context actual de crisi i de dificultats financeres de les administracions, el Govern municipal no podrà repetir un pla d’inversions tan ambiciós com el del mandat que s’acaba, amb més de 51 milions d’euros invertits en equipaments i projectes reurbanitzadors. Estic convençut però que una bona gestió política davant les administracions catalana i de l’Estat, així com el reforçament de la complicitat amb el sector privat ens permetran culminar el nostre projecte modernitzador amb èxit.

Per aixecar l’economia, és imprescindible que Figueres millori la formació i capacitació de la seva gent. A través de l’impuls del nou Institut municipal d’Educació, que liderarà en Josep Maria Godoy, la ciutat ha de reforçar la seva vocació de ciutat educadora, completant la xarxa d’equipaments de primària i secundària, millorant l’oferta de cicles formatius de grau mig i superior i dotant-se de noves escoles d’ensenyaments professionals, com l’Escola d’Hosteleria, la nova Escola superior de Dansa o el nou conservatori de música. En aquesta línia caldrà mantenir i reforçar les beques de suport a l’excel·lència, la creativitat i la cultura emprenedora. Encara en aquest àmbit, Figueres haurà d’aprofundir en els diversos projectes universitaris iniciats amb les Universitats de Girona, Autònoma de Barcelona, Perpinyà i Montfort.

Som un sol poble, plural i amb importants mancances i dificultats però un sol poble. Aquest és el darrer dels grans reptes que se’ns plantegen durant els propers anys: ser una comunitat cohesionada, complexa i diversa socialment però finalment amb un projecte col·lectiu i compartit per autòctons i nouvinguts, per rics i pobres, per joves i grans, per conservadors i progressistes que ens faci sentir orgullosos de ser figuerencs i que ens permeti identificar la nostra ciutat com una terra d’acollida i d’oportunitats, on tots els futurs ens són possibles i on ningú no queda exclòs del progrés i el benestar. Conscient de la indignació de milers de ciutadans amb un model econòmic que sap resoldre molt millor els problemes de les grans empreses i grups financers que dels ciutadans del carrer i conscient també del desengany davant d’uns polítics, massa sovint presoners de la partitocràcia i de la simple conquesta del poder pel poder, és l’hora d’emprendre el camí de les reformes socials i de regenerar l’acció política a partir d’un canvi en els valors i en les actituds, que s’han fonamentar en la humilitat, l’honradesa i l’esperit positiu, en la capacitat de sumar i no de restar, d’accentuar els que ens aplega i minimitzar el que ens separa. Amb 892 electors menys que fa quatre anys, Figueres no es pot permetre que l’abstenció continuï augmentant, fins a 595 persones, en aquesta darrera contesa. En aquest punt, confio que els polítics sabrem llegir correctament el resultat de les eleccions, obrir les nostres formacions a la renovació i la crítica, a l’esperança i la participació i que, com ajuntament, tot el consistori farem de la millora de la participació ciutadana i el reforç de la complicitat amb el teixit veïnal, així com de les polítiques públiques d’equipaments, de les places i parcs al servei de tothom, del reforç dels recursos socials i sanitaris (nova residència per a gent gran, nou Cap, nou centre cívic al Poble Nou) les nostres prioritats. Perquè som un sol poble i volem construir junts el nostre futur.

Modernitzar l’administració, fer-la més àgil, propera i eficient.

El model de ciutat per a Figueres és clar: per a convertir-lo en realitat ara ens cal aprofundir en la modernització de l’administració, fer-la més àgil, més propera, amiga i no obstacle de la iniciativa ciutadana. Avançar cap a un model d’administració electrònica i consolidar el camí marcat durant aquests darrers quatre anys com a ciutat verda i dels detalls han de permetre fer de Figueres una ciutat amable per a viure-hi i atractiva per guanyar-s’hi bé la vida.

No vull acabar aquestes paraules d’investidura sense donar una ben afectuosa benvinguda als regidors i regidores que avui passen a composar aquest nou consistori, als veterans i als novells, als qui avui han recolzat la meva investidura com a alcalde i als qui legítimament es consideren alternativa. Estic segur que el vostre treball serà digne del lloc i la responsabilitat que ocupareu, que sereu distingits entre els conciutadans per la vostra senzillesa, proximitat, honradesa i vocació de servei, sense sectarismes. A partir d’avui no sou electes dels partits que us han elegit sinó regidors i regidores de la ciutat de Figueres! Confio també que com alcalde sabré garantir-vos tots els drets per poder exercir la vostra feina en benefici de la comunitat. Aquest consistori comptarà amb la presència de regidors experimentats i amb una gran capacitat professional i política i també de molts altres de novells i joves. En Joan Font i en Xavi Monfort, amb trenta anys escassos i el més jove de tots, en Sergi Garcia Torralbo, amb 21, el regidor més jove de la història de la ciutat! Espero que la vostra generació, que heu crescut i us heu format alliberats de dogmatismes i prejudicis, en aquests temps convulsos i de dificultats sabreu trobar el vostre lloc al món i fer-hi les contribucions necessàries per evitar el pronòstic de les veus més pessimistes que auguren que la societat que us ha vist créixer haurà estat millor que la que podreu oferir als vostres fills. Estigueu ben segurs que així com l’elecció dels regidors més experimentats dóna seguretat i confiança a la ciutadania, la vostra presència al consistori és vista pels figuerencs com a motiu d’esperança per a la regeneració i prestigi de l’acció política convencional.

Durant aquestes darreres setmanes, he explicat que el principal repte d’un alcalde és desvetllar-li a la seva ciutat tot allò que pot arribar a ser. Sóc un dels enamorats de Figueres, un dels convençuts de la seva potencialitat com a ciutat creativa i d’oportunitats. Perquè m’admira el passat de la ciutat però encara m’emociona més l’esperança en les possibilitats del seu futur. Ara que Figueres ha donat al seu alcalde un ampli suport polític per seguir estirant del carro del seu progrés, només puc correspondre aquesta immensa i insòlita mostra de confiança i d’estima amb treball seriós i incansable. Hi deixarem la pell, com hem fet fins ara. Deixeu-me en aquest punt que agraeixi la comprensió de la meva família, de la meva parella, de la meva mare perquè pel fet de ser alcalde només em veuen cada dia els períodes de campanya, a les fotos de les banderoles. Confio que la pena de la meva absència quan els falto sigui compensada per l’orgull de saber que em dedico a la ciutat i en especial als més febles, que visc una vida d’amor als altres, que com va dir per fires l’Adolf Molinet és la única manera de viure una vida amb sentit.

Senyores i senyors regidors, ciutadans que heu volgut acompanyar-nos, el context difícil que ens toca viure fa necessari sumar esforços i sensibilitats de tothom, amb generositat i sense exclusions, guanyar massa muscular com a societat civil i com a polítics amb lideratge a la ciutat i capacitat d’influència a Barcelona i a Madrid, recolzar els nostres joves i emprenedors més talentosos, amb ambició i sense límits, pensant només en fer de Figueres la millor ciutat del món!

Moltes gràcies.


Regidors novells..

dilluns, 13 juny 2011

La premsa de la ciutat ha destacat que 12 dels 21 regidors del consistori figuerenc s’estrenen com a regidors. D’aquests, dos tenen amb prou feines trenta anys i un, vint-i-un. Encara que segurament els serviran de poc i encara que ningú me les demana, goso insinuar algunes recomanacions actitudinals per si els poden ser d’utilitat en aquesta seva nova etapa.

Primera condició per a ser un bon regidor: com aconsella Robert Weinberg als joves investigadors que comencen, que se sentin fascinats per la feina que fan, que la considerin un honor i una gran oportunitat per servir als altres.

Segona: que no confiin només en el talent, si és que en tenen! La major part dels èxits arriben com a conseqüència del talent, és veritat, però encara més com a resultat del treball constant que el fa prolífic.

Tercera: que tinguin sempre criteri propi, que no deixin que els partits ni ningú pensin per ells, que no els espanti l’error ni el fracàs, sovint condició prèvia a l’èxit.

Finalment, que recordin sempre que avançar-se als temps que a un li toquen viure pot ser una manera com qualsevol altra d’equivocar-se. I que per tant, com va reconèixer Victor Adler a les portes de la Gran Guerra, sovint val més equivocar-te amb els els teus, que encertar-la tot sol (que consti que personalment aquest ha estat sempre la conducta més difícil de seguir). Per bé o per mal, la política és més una activitat social que cultural. En fi..