Arxiu de mesmaig, 2011


Paraules que a primera vista no lliguen..

dimarts , 31 maig 2011

Majoria silenciosa, en temps d’indignació. Refinada simplicitat, rústica elegància, noblesa no sofisticada, per a l’estètica Wabi. El Govern dels millors, en temps de sectarismes. El futbol és política, per a un equip de somni. El partit em demana que no plegui, quan la ciutadania parla clar. Elogi de la diversitat, en una Europa poruga. Homes de bé, que fan el mal. Sempre he pensat que la neu és negra: només cal que el pas del temps la trepitgi. Sempre he confiat, també, que cada dia nevi novament.


De la indignació a l’acció propositiva!

divendres, 27 maig 2011

Visc amb complicitat el malestar i la indignació de milers de ciutadans concentrats a places i carrers d’arreu del país durant els darrers dies. És veritat: les coses no van bé. Massa atur, massa desequilibris en el repartiment de la riquesa, partitocràcia i mediocritat de molts polítics, desafecció política de la ciutadania, pèrdua de valors en general. En hores de tensió i manifestacions, però, és important de recordar que la nostra societat és la societat més lliure, més democràtica i més justa de la història de la civilització. Ningú com les democràcies occidentals ha sabut trobar un equilibri tan just entre llibertats individuals i projecte col·lectiu. Res com l’economia de mercat ha sabut generar tanta riquesa i extendre-la tan significativament. A banda d’aquests aspectes substantius, però, penso que encara hi ha una altra virtud essencial que hem de saber recordar en aquests moments: la capacitat del nostre sistema polític de reformar-se i evolucionar contínuament. Per això, penso que és l’hora de passar de la indignació a l’acció propositiva, positiva i reformista! Perquè els reformistes eficaços sovint són els més grans revolucionaris!


La cançó de l’enfadós

dijous, 12 maig 2011

La meva generació s’ha format políticament amb la cantarella que l’Espanya plurinacional era possible. De fet, durant tot el segle XX ningú com el catalanisme polític ha treballat tant perquè aquest model d’Estat fos plausible. Hi hem treballat malgrat la incomprensió de molts conciutadans desenganyats davant dels continus greuges i desaires dels diversos governs d’ESpanya i malgrat tenir claríssim que, en el fons, aquests governs sempre ens han vist com a foranis.
El que potser no tenen en compte el PSOE i el PP és que el Govern del President Mas i el partit que li dóna suport, CiU, tenim clar que aquesta legislatura té plantejada una disjuntiva que és nítida i definitiva: o fi de l’expoli fiscal o secessió.
Tant que diuen que s’estimen Espanya PP i PSOE haurien d’adonar-se que l’advertència és seriosa. Estem cansats de la cançó de l’enfadós, que només dóna paraules amables però que en el fons, humilia Catalunya votació rere votació. La negativa del PSC-PSOE d’exigir al Govern el pagament del fons de competitivitat esgota els arguments conciliadors. Fins i tot quan la independència arribi, seré dels que explicaran que si de mi hagués depengut, les coses podrien haver anat d’una altra manera!