Arxiu de mesabril, 2011


Marca Empordà, un projecte de país

divendres, 22 abril 2011

Setmana intensa de treball sobre el futur de l’Empordà com a destí turístic excel·lent. La notícia del reconeixement al Celler de Can Roca com a segon millor restaurant del món ens va agafar al Bulli, conversant sobre el futur projecte d’El Bulli Fundation, amb l’alcaldesa de Roses i la directora general de Turisme. Consens sobre la necessitat d’aprofitar la projecció mundial de Salvador Dalí, geni del segle XX i de Ferran Adrià, creatiu del XXI, per fer de l’Empordà una veritable toscana catalana! Tenim paisatge, història i cultura; tenim infraestructures i serveis; venim de lluny i sabem on volem anar! Perquè Figueres té mar, que és Roses, Empúries i Port Lligat. Perquè Figueres té muntanya, que és l’Albera, que és Sant Martí del Canigó i el Mont. I L’Empordà té TGV, Hospitals i serveis de qualitat, que són a Figueres! Anem a totes, doncs, a construir un nou relat sobre la vida a l’Empordà i el futur que ens hi espera! 25 milions de persones residents entre València i Marsella es disposen a sentir-lo.


street art contracultural?

dijous, 7 abril 2011

Aquest vespre aprovarem dotze punts de la ciutat on de forma ordenada serà possible fer grafits i altres mostres d’art al carrer. Més enllà de la satisfacció que donem a l’empenta creativa d’un munt de joves vinculats a aquestes formes d’expressió artística als carrers de la ciutat, en el moment de donar-ne l’autorització m’ha vingut al pensament la pregunta que fa pocs dies es formulava Eudald Camps des de la revista Bonart, certament xocant: Què succeeix quan les lletres contestatàries del hip-hop (germà musical del grafit) són cantades per grups absolutament absorbits pel mercat discogràfic i per multinacionals gens amigues dels riscos suburbials? Què implica per a la contracultura, en definitiva, ser incorporada a la resta dels plàcids, acomodats i subvencionats productes culturals? Umm.. Sempre podem consolar-nos pensant que el propi Basquiat, la gran descoberta de Wharhol, mort als 28 anys de sobredosis, també va veure com els seus grafits del metro de Nova York van acabar essent exposats i valorats a les galeries de la capital del món.