Arxiu de mesfebrer, 2011


Llibertat i ordre

dijous, 24 febrer 2011

L’estudi del professor Javier Elzo “Valors tous en temps durs” confirma que els catalans majoritàriament apreciem la llibertat individual, som gent pragmàtica, partidària de “viure i deixar viure” però exigents amb un comportament social cívic. Aquest individualisme en el terreny personal té una traducció política en un clar augment de l’autoafirmació identitària com a poble. M’agrada!


L’hora de la generació facebook

divendres, 11 febrer 2011

L’històric president Hosmi Mubarak acaba de dimitir. S’acaba tota una època que alguns vam descobrir amb imatges en blanc i negre. És l’hora de la democràcia i de la llibertat. Com alguns han dit.. és l’hora de la generació facebook! Confio, a més, que el que està passant a Egipte obri el camí irreversible cap a les reformes liberalitzadores al Magreb. Països com Tuníssia, Marroc, Algèria, Jordània o Síria, amb gairebé un 50% de la població menor de 25 anys tenen el món als peus.. si recuperen l’esperança i orienten la seva força i la seva intel·ligència amb moderació, amb determinació, cap a la modernitat. Ho han de fer, a més, tan fidels a la pròpia tradició com disposats a fer-ne una arrel que els vinculi a la terra i no un llast que els impedeixi mirar al cel.


A propòsit dels fets de Salt, l’hora d’afirmar el compromís amb la llibertat, la seguretat i la justícia

dimecres, 9 febrer 2011

Ara que els ànims s’han serenat, aquest matí en seu parlamentària he demanat al Govern de Catalunya quines accions ha dut a terme i quin és el seu capteniment de futur en relació als fets viscuts a Salt aquestes darreres setmanes.

Era important que el Govern donés explicacions a la cambra sobre aquest tema, com ho és que des del primer moment en faci una prioritat política. Perquè els moments de gran tensió viscuts a Salt poden reproduir-se en qualsevol altra moment a Salt i, de fet, a qualsevol altra ciutat de la regió de Girona amb característiques similars: un important nombre i percentatge d’immigrants; un important nombre i percentatge de persones a l’atur i un augment notable de la percepció d’inseguretat entre la ciutadania. Com és sabut, no és la primera vegada que Salt viu moments de tensió i violència extrema. El 21 de febrer de l’any passat, uns 300 veins van irrompre i interrompre el plenari de l’ajuntament exigint més seguretat. Ara, gairebé un any més tard, la dissortada mort d’un adolescent com a conseqüència d’una caiguda mentre fugia de la policia ha desencadenat una onada de greus disturbis amb vint-i-cinc cotxes cremats i escenes d’extrema violència. Els fets són greus i lluny de mostrar un malestar espasmòdic o puntual, denoten greus problemes de fons.

Afortunadament, els veins de Salt han sortit al carrer i decidits a ser un sol poble, s’han manifestat reclamant poder viure a Salt, en pau i bé! Segurament saben (com sabem també els qui ens ho hem mirat des de fora) que els alderulls d’aquestes darreres setmanes no han estat cosa merament d’immigrants desarrelats, ni de veïns incívics ni de fins i tot simples delinqüents. A Salt, com a moltes altres ciutats de Catalunya el problema de fons al tenim amb el risc que milers d’adolescents i joves nascuts o simplement crescuts entre nosaltres se sentin exclosos, marginats, que mirin el futur sense esperança.

Ironies del destí, sembla ser que una de les primeres concentracions dels joves molts dels quals aquella mateixa nit van acabar incendiants cotxes i contenidors es va dur a terme a la Plaça de la llibertat. Els europeus hauriem de recordar sempre, certament, que llibertat sense seguretat no és llibertat. Com hauríem de tenir present, també, que llibertat sense justícia és tan impossible com mantenir bonic i sa un roser, en un erm. Confio que la sessió de control al Govern d’avui al Parlament sobre aquesta qüestió contribueixi a garantir el compromís del Govern amb el futur de Salt, que és també el de Figueres i qualsevol altra ciutat d’avui a Catalunya. Ens hi va que al nostre país, joves i grans d’aquí i de fora continuem creient en Europa i en el nostre país com a terra de llibertats, de progrés i de justícia.

| Desactiva els comentaris