Arxiu de mesgener, 2011


Sense invitació.

dilluns, 31 gener 2011

Ahir diumenge a Figueres va ploure. M’agraden els diumenges de pluja. De fet, el soroll de la pluja al matí, des del llit, sempre m’ha fet venir ganes de riure. Com m’ha deprimit aquest mateix soroll, a la nit, des de qualsevol lloc. Fins al migdia vaig fer d’alcalde. A la tarda, vam dinar a casa d’uns amics, vam buscar temps per una desoladora visita al sòciosanitari, on ara n’hi tinc de meus i, per si això fos poc, vam acabar al cinema, amb una de cretins, de l’adorable Ventura Pons. A la nit, ja a casa, arracerat darrere els vidres gelats per la pluja i el vent vaig començar la lectura de Sense invitació, el darrer poemari de Vicenç Villatoro. Un llibre brutal, madur, lliure, trist, molt trist, finalment bonic. Ahir diumenge a Figueres va ploure. Però avui dilluns ha tornat el sol. Tornaré a acabar el dia presoner dels versos d’aquest poeta de cinquanta anys, tres fills i vint-i-tres llibres, sense domicili definitiu.


Seguir treballant..

dijous, 20 gener 2011

Aquest vespre el comitè executiu i l’assemblea de CiU de Figueres m’elegiran cap de llista de  la federació i per tant candidat a la reelecció com a alcalde de la ciutat. Més enllà de la gratitud que sento per la confiança que m’atorguen, aquest vespre faré balanç de l’obra de govern duta a terme durant aquests quatre primers anys de mandat, detallaré els projectes endegats que es culminaran properament i, sobretot, els parlaré dels cinc grans àmbits de treball que en la meva opinió han de fer de Figueres una ciutat millor: 1. Aixecar l’economia de la ciutat i combatre la destrucció d’ocupació. És absolutament imprescindible que Figueres s’afirmi com una ciutat creativa i d’oportunitats, amb apostes clares en matèria de generació de nou sòl per a activitats, de formació i d’infraestructures.  Hem de consolidar-nos com a ciutat comercial, turística, de cultura i serveis, posicionada realment en xarxa en la megaregió que es defineix entre València i Montpeller. 2.  La seguretat ciutadana. D’acord amb el Govern de Catalunya hem de millorar el nostre compromís per fer de Figueres una ciutat segura.  3. La ciutat dels detalls: hem de seguir treballant en la transformació del casc antic, en la millora de l’espai públic, afavorint els parcs i jardins, els carrers nets i l’art cívic. 4. La ciutat de les persones. El proper mandat la ciutat ha de culminar els grans projectes endegats en matèria d’equipaments culturals, formatius, esportius i assistencials (Plaça de Braus, Caputxins, residència per a gent gran..).  5. La ciutat verda. Hem de consolidar Figueres com una ciutat referent en matèria de sostenibilitat. Finalment, durant el segon mandat, si tinc la responsabilitat que es deriva d’haver estat reelegit com a alcalde hauré d’afrontar el repte de la modernització de l’administració local, que hem d’aconseguir que sigui més eficient, al costat i no enfront de la ciutadania. El Govern de Catalunya ens haurà d’ajudar a millorar el finançament o, si més no, a estalviar-nos l’exercici de competències que ara prestem i que, de fet, el seu desplegament correspon a d’altres administracions.


Codi ètic per a una ciutat millor!

diumenge, 16 gener 2011

Plenament conscient de la situació de gran densencís, desconfiança i desinterès de bona part de la ciutadania amb relació amb la política, pensant en com podem afavorir la participació a la propera campanya a les eleccions municipals, com a alcalde de la ciutat en els propers dies convocaré totes les forces polítiques amb representació municipal i les convidaré a redactar i signar conjuntament un codi ètic que ajudi a mantenir i/o retornar el prestigi a la política.

Alhora, conscients del compromís amb la sostenibilitat del Planeta que té Figueres, instaré a totes les formacions a minimitzar la utilització de materials de propaganda que puguin resultar contaminants visualment, acústicament o de l’atmosfera en general de la ciutat. Entre tots, especialment entre els qui ens dediquem a l’acció política hem de fer una ciutat millor!


Albada de la bellesa

diumenge, 16 gener 2011

Per mediació de l’amic Josep Poblet, el Pare abat Josep Alegre Vilas em fa arribar un regal inesperat: Albada de la bellesa, una petita joia literària que va escriure per ajudar-nos a viure l’advent, a celebrar, com diu ell, la vida viscuda. D’entre les moltes reflexions que el llibre aporta, em quedo amb la crida als homes d’avui a buscar un altre ritme de vida, que els permeti rescatar el temps. El pare abat ho escriu manllevant uns mots de Peguy: “Per a mi no hi ha res de més bonic en el món que una criatura, un nen que parla amb Déu, i que es fa ell mateix les preguntes i respostes… No conec res de tan bonic en el món com un nen, atrevit com un ocellet que diu vint vegades “bon dia”, i vint vegades “bona nit”, saltant i rient i divertint-se. No en té prou amb un sol cop. En vol més. Mai no en té prou. Per a ell la vintena vegada és com la primera. Compta com jo compto. Així compto jo les hores. I per aquesta raó és com si, per un instant, tingués al palmell de la mà tota l’eternitat i tot el temps.” Ummm


No és el moment de dubtar..

dijous, 13 gener 2011

Ahir a Bruselles, conversant amb Manuel Villalante, nou Director general de transports del Ministeri de Foment, amb Carlos Juárez, nou director general d’infraestructures ferroviàries i amb Lluís Recoder, Conseller de Política Territorial i sostenibilitat vaig poder constatar dos fets que crec que sintonitzen perfectament amb els interessos estratègics de Figueres.

Primer. Finalment, el Govern d’Espanya té clara la seva aposta pel corredor mediterrani d’infraestructures ferroviàries. Si aquest compromís es tradueix en una presència explícita en la planificació europea i en recursos per a implementar-lo   aquesta ha de ser la gran oportunitat per a completar el model ferroviari dissenyat per a Figueres i per consolidar El Far Vilamalla com a plataforma logística intermodal.

Segon. En aquest greu context de restriccions pressupostàries, el corredor mediterrani pot ser un dels pocs reptes que compti amb recursos per avançar en la seva concreció. El Model pactat per a Figueres s’inscriu en aquest projecte. No és el moment, doncs, de reobrir debats ni sembrar dubtes. Cal avançar amb determinació per aconseguir la construcció de la pota nord ferroviària, l’estació definitiva i la solució als accessos de l’estació. 

El President Mas i el conseller Recoder coneixen i comparteixen aquests reptes de la ciutat. En aquest context doncs la confirmació per part del MInisteri de Foment del seu compromís amb el model pactat és una oportunitat que no hem de desaprofitar. Ens hi va, l’èxit o el fracàs de la nova estació i, més important, el desenvolupament urbà de Figueres, a vint anys vista.


No esperis res de l’any 2011

dissabte, 8 gener 2011

Amb el títol Yo no vengo a decir un discurso Mondadori acaba d’editar una petita joia compilatòria de discursos de Gabriel García Márquez. El 8 de març de 1999, a Paris,  a propòsit de les il·lusions per al segle XXI el cronista dels somnis i desgràcies de la família Buendía va escriure: “A ustedes, soñadores con menos de cuarenta años, les corresponde la tarea histórica de componer estos entuertos descomunales. Recuerden que las cosas de este mundo, desde los trasplantes de corazón hasta los cuartetos de Beethoven, estuvieron en la mente de sus creadores antes de estar en la realidad. No esperen nada del siglo XXI, que es el siglo XXI el que lo espera todo de ustedes. Un siglo que no viene hecho de fábrica sino listo para ser forjado por ustedes a nuestra imagen y semejanza, y que sólo será tan pacífico y nuestro como ustedes sean capaces de imaginarlo.” No esperem res, doncs, de l’any 2011. És ell qui ho espera tot de nosaltres!


Sí, ministre

dimarts , 4 gener 2011

Un dels regals inesperats que més he disfrutat aquestes festes de Nadal ha estat l’edició catalana de Sí, ministre, el llibre que recull les peripècies de l’ingenu ministre James Hacker i de la seva creu, l’inefable funcionari Sir Humphrey Appleby, immortalitzats a la memorable sèrie de la BBC als anys vuitanta.  La seva redescoberta en forma de llibre m’ha causat una profundíssima impressió. En primer lloc, per l’actualitat dels personatges (volen que els faci la llista dels nombrosos sir Humphrey que he patit d’ençà que sóc alcalde?). Segonament,  per l’actualitat dels temes que s’hi tracten (càrrecs per als amics, Govern obert, reducció de la despesa…) i pervivència dels arguments que continuem emprant en favor o en contra d’aquesta o d’aquella mesura. Finalment, per la filantropia (empatia, bon humor…) i solidesa democràtica que s’hi respira. Al final del relat el bonifaci  i frustrat Hacker desperta pietat; com la desperta (certament menor!!!) el maquiavèlic i frustrant Humphrey. En aquest punt m’han resultat especialment commovedores les confessions entre Hacker i el seu predecessor en el càrrec, Tom Sargent, en el seu temps també víctima de la maquinària administrativa o entre el ministre i la seva esposa, perplexa davant la impotència del seu marit com a governant. En tot cas, una lectura imprescindible per als bojos de les sèries british dels vuitanta (algun dia rememoraré l’Escurçó Negre) i per als amants de la política, que al final és cultura, que és humanitat.