Arxiu de mesdesembre, 2010


Figueres connectada amb Perpinyà per TGV

diumenge, 19 desembre 2010

Per a la ciutat de Figueres i per a Catalunya segurament avui és una data històrica. Aquest matí, a les onze, ha sortit el primer tren francès d’alta velocitat, des de la nova estació de Figueres-Vilafant en direcció a Paris. La notícia ens ha omplert de joia, sense matisos. Molts figuerencs i figuerenques han comprat bitllets per poder ser els primers en anar en alta velocitat fins a la capital de França des de Catalunya, per anar fins a fer un vermouth a Perpinyà i presumir de poder tornar a dinar a casa, o simplement per poder passar el diumenge a Montpeller, la històrica capital catalana del sud de França. Certament ha resultat xocant el poc entusiasme amb què el Govern de Catalunya i el Govern de l’Estat han viscut l’efemèride, com hauria de resultar preocupant la tova aposta dels governs espanyols i francès per aquesta nova línia. Perquè de fet, com és sabut, el servei ferroviari posat en marxa avui arrenca a precari si mirem a sud (fins al 2012 no es preveu la connexió real amb Barcelona) i arrenca encara amb més incerteses si mirem a Nord (fins al 2020 no es preveu que el tram Perpinyà-Montpeller sigui realment d’alta velocitat).

En clau estrictament figuerenca, no ha d’extranyar que el darrer govern de Catalunya hagi decidit no personar-se a aquesta pre-estrena de la nova estació. De fet, cap dels enllaços que li corresponia haver impulsat durant aquests darrers cinc anys tenen a hores d’ara ni tan sols projectes executius en tràmit. També en clau domèstica, mirat a data d’avui i amb certa perspectiva resulten còmiques les veus ( i els twits) dels qui em difamaven posant en dubte que el nom de l’estació s’acabaria referint prioritàriamet a “Figueres” o que els enllaços mínims estarien a punt.

En tot cas, feta aquesta pre-estrena a precari i en format provisional, és l’hora de creure’ns de veritat el potencial d’aquesta infraestructura, com a línia connectora de ciutats i territoris i com a element transformador i generador de ciutat nova! Enhorabona!


La literatura del jo arrela a Catalunya..

diumenge, 12 desembre 2010

Llegeixo l’excel·lent ressenya d’en Xavier Pla sobre el nou dietari de Miquel Pairolí, Octubre, que acaba de ser publicat  a Barcelona, per Acontravent. Després de celebrar que finalment, també a Catalunya, els dietaris s’obrin camí en la història de la literatura, Xavier Pla intenta donar resposta a les causes d’aquest creixent interès del públic per la literatura del jo. D’entre els arguments que proposa em quedo amb el seu convenciment que segurament més enllà de qüestions de gust o circumstancials “els lectors rastregen avui els dietaris per trobar racons de veritat, espurnes d’intimitat, ecos de batec humà.” Certament, la literatura, l’art, la ciència, i fins i tot l’activitat política es fan interessants en la mesura que hi trobem rastre d’humanitat. I la nostra humanitat sempre té ànsia de veritat, per molt que finalment, en el seu absolut, ens resulti inabastable.