Arxiu de mesoctubre, 2010


Qui fa més per una ciutat?

diumenge, 17 octubre 2010

La ciutat de Figueres commemora avui l’atorgament, el 1875, del títol de ciutat. A propòsit de l’efemèride, se m’acut una pregunta, que segurament no busca ni té resposta fàcil! En la història de la Figueres del XIX, sempre plena de tòpics i prejudicis ideològics, qui va fer més per al futur i progrés de la seva gent: El famós i arxirecordat Abdó Terradas, conegut pels seus discursos i escrits republicans? O el discret i oblidat Joaquin Caamaño, l’alcalde i governador militar de la vila, que el 1828 va emprendre el cobriment de la riera que ha donat, peu, amb els anys, a la Rambla de la ciutat? Mentre m’ho pregunto em vé al pensament el discurs de Barack Obama quan sospirà que per al futur dels Estats Units, faltaven enginyers i sobraven.. advocats! Necessitem un país amb homes de principis i valors, certament, però ens urgeix disposar, també, d’homes i dones capaços de fer reals els somnis i discursos!


La política irromp al 2.0

dissabte, 9 octubre 2010

La proliferació de polítics a la xarxa fa imprescindible una reflexió sobre la seva utilitat. En una conversa amb l’Ernest Benach, que reprodueix el núm. 12 d’Eines, Vicent Partal planteja que “cal valorar la serenitat del polític enmig de la onada d’internet.” Més enllà dels qui sovint (fins i tot des de l’anonimat o la falsa identitat) utilitzen les xarxes socials per difamar, distorsionar o obertament mentir, el realment preocupant és la immediatesa  amb que les noves eines obliguen a prendre posició, justament als qui teòricament haurien de poder aportar criteri, sentit, marcar camí.  També preocupa que molts polítics semblin sentir-se més còmodes en el marc de l’acció política virtual, que físicament al costat de la gent i dels seus problemes. Enmig de l’actual malestar, potser hauríem de ser capaços de posar l’avenç tecnològic al servei de la comunitat i no com un element més generador d’ansietat, distanciament i pur soroll.


A la porta del Pàrking

dimecres, 6 octubre 2010

Avui, a tres quarts de vuit del matí, a la porta del pàrking de casa, m’esperava un jove d’origen marroquí. En comprovar que s’estava allà per poder-me dir alguna cosa m’he aturat, he baixat el vidre del cotxe i li he demanat què volia. M’ha explicat que estava allà esperant-me des de les sis, que era pare de dues nenes i que tenia l’esperança que l’alcalde el podria ajudar a trobar feina. Li he assegurat que faria el podria.

Que a la ciutat de Figueres continuem tenint prop de 4000 persones en situació d’atur és la dada inequívoca que assenyala quina ha de ser la prioritat obsessiva a Catalunay durant els propers anys: combatre i sortir de la crisi, acabar amb la destrucció d’ocupació i retornar l’esperança a la bona gent.


El nom de la nova estació

dimarts , 5 octubre 2010

Tot sembla indicar que el proper 12 d’octubre es posaran a la venda els bitllets Paris-Figueres; el 12 de desembre, Figueres es convertirà en la primera ciutat de la península connectada a través de l’alta velocitat ferroviària. El somni es fa realitat. Més enllà del munt d’incògnites que encara resten per desvetllar i que tenen a veure amb les operadores prestadores dels serveis, amb els accessos definitius a l’estació, amb l’impacte de la crisis sobre les inversions inicialment previstes.. hi ha un aspecte aparentment menor que és important resoldre amb encert: el nom de l’estació.

Diuen que en temps de Magdalena Álvarez com a Ministra de Foment, el seu abrandat feminisme va forçar que, en contra de l’opinió dels tècnics, algunes de les noves estacions duguessin el nom de destacades feministes locals: Maria Zambrano a Màlaga seria potser el cas més destacat, però n’hi ha d’altres. El cas és que avui, els usuaris que desitgen desplaçar-se en AVE fins a aquesta ciutat tenen dificultats a l’hora de localitzar l’estació a través del google o de qualsevol altre servidor.

Figueres i l’Empordà reben cada any més d’un milió de visitants com a conseqüència del fet dalinià. Sintonitzats amb el Patronat de Turisme, agroempresaris i institucions locals de la nostra regió hem reforçat la marca “Empordà”  com una marca de qualitat, amb projecció internacional. Salta a la vista que la nova estació de tren, més enllà de la seva ubicació física i dels límits administratius ha de dur en el seu nom la referència explícita de Figueres i de l’Empordà. Garantit això, qualsevol altra identificació local és benvinguda. Sense això, l’únic que farem és política de campanar i, el més greu, lesionarem els interessos econòmics i especialment l’estratègia turística de la gent de Figueres i de l’Empordà.