Arxiu de messetembre, 2010


Dia de vaga general

dimecres, 29 setembre 2010

El país ha viscut avui un dia marcat per la convocatòria de vaga general. A Figueres, com a arreu del país el seguiment de la vaga ha estat raquític. A l’Ajuntament, per exemple, l’han seguit uns 37 treballadors dels més de 500 amb dret a fer-la.  Si a Figueres a penes hi ha hagut incidents (uns piquets han impedit, al matí, poder garantir el normal funcionament del transport públic), en algunes altres ciutats del país hi ha hagut moments de tensió. En la mesura en què en puguin ser responsables, els sindicats convocants s’ho haurien de fer mirar: piquets coercitius, imposant el seu criteri per sobre del dels treballadors que teòricament diuen defensar són més propis dels temps decimonònics que del segle XXI. El propi concepte de piquet informatiu, en els temps del 2.0 fa.. riure!

Certament, les formes d’expressió en l’acció política han de ser revisades profundament. També ho han de ser, però, el paper i les formes d’expressió dels sindicats, vistos com a veritables extraterrestres per a la majoria del comú dels mortals.

Finalment, quant al propòsit de la vaga, més enllà de la poca/nul·la participació, penso que el seu èxit s’hauria de mesurar per la seva capacitat o no de fer rectificar les polítiques del Govern, aquestes sí, clarament lesives dels drets dels treballadors. En ple context de crisi, avui s’acaba un dia que deixa un trist llegat: pèrdues per a les empreses, descrèdit internacional, nul·la incidència de les reivindicacions laborals i socials sobre l’acció política del Govern.. en definitiva temps i diners perduts! Queda clar que el país necessita canvis, que van més enllà del canvi de Govern.


Projectant la ciutat del demà, que és ara

dilluns, 27 setembre 2010

Avui al vespre, a la seu del COAC a Barcelona, presentarem el projecte de barri ecològic a Figueres. Aquesta és una iniciativa que pretén servir de model a Catalunya per a l’impuls dels barris i ciutats del futur, amb criteris de sostenibilitat. Més enllà, però, dels objectius instrumentals d’assolir l’autosuficiència energètica, reduir les emissions de Co2, millorar la mobilitat i la qualitat de l’espai públic haurem de ser capaços d’explicar el projecte polític que finalment ens mou i que justifica la iniciativa: enfortir la capacitat de la ciutat d’esdevenir l’espai físic i cívic on les persones poden aspirar a assolir els seus somnis d’autorealització personal. En els temps que corren… és necessari de recordar-ho!


Hereus i pubilles de Catalunya 2010

diumenge, 26 setembre 2010

Aquest cap de setmana Figueres acull la festa per a l’elecció dels hereus i pubilles de Catalunya 2010. Més de 2000 persones acompanyen una setantenta de joves d’arreu del país disposats a destinar un any de la seva vida a recolzar i difondre activitats relacionades amb els costums i tradicions populars catalanes. De les seves intervencions en destaca un triple denominador comú: tots aquests joves se senten immensament vinculats a la seva família, al seu país i al desig de viure una vida intensa professionalment i civicament.  Es reivindiquen rabiosament moderns, innovadors i “bojos”  però igualment fidels al passat i les tradicions, al seny ordenador. Tot plegat, venint de nois i noies d’entre disset i vint anys.. motius per a l’esperança!


S’acaba el darrer Ple de la legislatura

dimecres, 22 setembre 2010

Amb el ple d’avui, es finalitza la VIII legislatura del Parlament de Catalunya. Ens falta perspectiva per fer balanç. Per a alguns, entre els quals m’hi conto, amb l’aprovació de la Llei d’educació la legislatura es va esgotar. El que ha vingut després ha estat soroll i tacticisme. En tot cas, és una dada objectiva i preocupant, que mai com ara aquesta honorable institució de l’autogovern havia estat tan desacreditada als ulls de la ciutadania. L’agenda política del Parlament no aconsegueix sintonitzar amb les preocupacions ni esperances de la gent. Ni en el fons ni en les formes. Perquè més enllà de les sorprenents ocupacions del Parlament (avui hem celebrat la segona part del debat sobre la prohibició dels toros a Catalunya), les bronques sectàries i les desqüalificacions creuades inevitablement són màquines de retraïment i desafecció. I mentrestant, el país pateix una forta recessió econòmica, un 18% d’atur, un 30% de fracàs escolar.

Personalment, aquesta ha estat la meva primera legislatura com a diputat. Recordo com si fos avui, l’emoció del dia de la meva elecció, just ara fa quatre anys. Pocs mesos més tard d’aquell moment tan important per a mi, guanyava les eleccions municipals a Figueres i era elegit alcalde.  Només puc dir que he treballat amb seriositat, honestedat i lleialtat al meu electorat i encara més a la meva consciència personal. Pe’l que hagi pogut fer malament, només puc dir que ho lamento. Els encerts, es faran visibles amb el temps, espero!


Tarda de Diumenge

diumenge, 19 setembre 2010

Després d’un cap de setmana intens, ple de presentacions de temporades esportives amb els clubs de futbol, de bàsquet i amb els Castellers de la ciutat, aconsegueixo enganyar l’agenda d’alcalde i candidat i regalar-me unes hores, tranquil, a casa. He dinat a Llançà, als Pescadors, a l’aixopluc del bonifaci amic LLuís i dels seus fills. M’esperen dues delícies: Contra la indeferencia, de Josep Ramoneda i El mirall inhumà, dietari insòlit de Joan Granés, “rara avis empordanesa”.


Ruta de patrimoni del centre històric

divendres, 17 setembre 2010

El fet urbà és una realitat absolutament contemporània. Encara el 1900 únicament el 5% de la població gironina vivia a les ciutats. Avui, ho fa el 52,3 %. Com ha explicat Richard Florida, arreu del món, també a la regió de Girona, durant el segle XX l’Homo sapiens ha esdevingut l’Homo urbanus. Aconseguir que aquesta concentració de població als nuclis urbans resulti un factor positiu generador de riquesa personal i col·lectiva i no una font de malestar, de desemparament i fins i tot de solitud, té a veure amb la capacitat ciutadana de construir un projecte identitari comú i compartit, un relat de ciutat que donat el cas justifiqui sacrificis en nom del bé comú i que també pugui generar confiança i esperances en un futur millor.

 

A partir de demà, Figueres inaugura un nou itinerari i una nova guia de patrimoni que, talment com els llibres recents Figueres en primera persona, Figueres insòlita, Els arbres de Figueres o Figueres, arquitectes i història, es proposa estimular la coneixença i l’estimació del patrimoni figuerenc i, més important encara, de transformar aquesta estima pels edificis, carrers i places, arbres i monuments, tradicions i costums locals, en elements cohesionadors i generadors d’identitat figuerenca.

 

Estic segur que, de la mà d’aquesta guia i dels plafons informatius, la ruta que proposem per la Rambla, la plaça de Josep Pla, la plaça del Doctor Ernest Vila, la plaça del Gra, la plaça de l’Escorxador, la plaça de la Palmera, el carrer Ample i de Maragall, la plaça de les Patates, la torre Galatea, la plaça de Gala Salvador Dalí, i la plaça de l’Església fins a la plaça de l’Ajuntament des de molts punts de vista a més d’un li resultarà insòlita i motiu de renovat orgull figuerenc. I és que, com demostren els seus carrers, monuments i places, com ha procurat representar la seva literatura, Figueres ha tingut sempre vocació ciutadana, que vol dir convicció que al seu si, per a tots els seus ciutadans, tots els somnis de llibertat i d’autorealització han de ser possibles. I per molts anys!


Quan ser progressista vol dir ser eficient

dimecres, 15 setembre 2010

Ahir al vespre vaig presidir el consell d’administració que va aprovar els pressupostos per al 2011 de l’empresa municipal de serveis Fisersa. L’actitud responsable del consell va fer possible tirar endavant un seguit de mesures que han de garantir la continuïtat i millora dels serveis que es presten però reduir-ne el cost fins a xifres sostenibles.

L’evolució del servei de transport col·lectiu resulta paradigmàtica de les dificultats de les ciutats petites d’incoporar nous serveis sense l’ajut del Govern i, alhora, dels errors que a Figueres i arreu del país hem comès a l’hora de gestionar-los, sovint més preocupats de guanyar suports electorals que de garantir l’eficiència i sostenibilitat dels serveis. Així, resulta sorprenent que malgrat el creixement sostingut del nombre d’usuaris (2009: 521.512), el dèficit del servei no hagi deixat de créixer d’ençà de la seva posada en marxa. Més paradoxal resulta, encara, que el dèficit que anualment presenta aquest servei, que per a l’any 2011 es preveu de 718.100 €, sigui compatible amb què durant els darrers anys el Plenari de la corporació hagi fet possible que el 55% dels seus usuaris, per una o altra circumstància.. no paguin! En aquest punt no ha de resultar extrany que la darrera mesura de “gràcia”, establint la gratuïtat del bus per a jubilats i adolescents s’acordés tres mesos abans de les darreres eleccions municipals (2007).

És important que el Govern de Catalunya estableixi mesures que facilitin l’optimització i racionalització dels serveis a nivell local,  com ho és, també, que l’administració local incorpori rigor i criteris empresarials a l’hora de dissenyar i gestionar els serveis. Si no emprenem aquest camí em temo que en nom de polítiques pretesament progressistes acabarem fent inviables els serveis, en perjudici dels qui se’ls agafen com a un entreteniment i, pitjor encara, en detriment dels qui realment els necessiten!


Provarem d’alçar en la sorra el palau perillós dels nostres somnis.

divendres, 10 setembre 2010

Coincidint amb l’inici del segle XXI, Catalunya ha experimentat canvis transcendents en la seva fesomia demogràfica, social i econòmica. Conscients que el repte és continuar essent un sol poble, liberal, creatiu, pròsper i  fraternal, sabem que mai la nostra comunitat nacional havia estat tan diversa i tan sotmesa als perills de la despersonalització, de la deshumanització, com ara. Aquest moment transcendent, coïncideix amb la constatació, després de la sentència del Tribunal Constitucional, que s’acaba un època en les relacions entre Catalunya i Espanya. És el final del marc autonòmic paccionat el 1979. Desenganyats, els catalans hem constatat, una vegada més, que per a la majoria de la població espanyola, la diversitat no és un valor, sinó un problema.

 

A propòsit de la diada Nacional, enguany que fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu m’ha semblat oportú manllevar alguns dels seus versos de La Pell de Brau per tal que ens serveixen d’estímul, potser de far, per als anys que vindran.

 

Provarem d’alçar en la sorra

el palau perillós dels nostres somnis

i aprendrem aquesta lliçó humil

al llarg de tot el temps del cansament,

car sols així som lliures de combatre

per l’última victòria damunt l’esglai.

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser

si no són lliures.

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser

si no som lliures.

I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”


A propòsit del 125è aniversari de la mort de Monturiol

dilluns, 6 setembre 2010

Acabo el dia a l’Abacus, presentant el llibre de Jordi Peñarroja sobre Narcís Monturiol, Ictineus. Aventures, invents i navegacions d’en Narcís Monturiol editat enguany per LLibres de l’Índex. La presentació ha coïncidit amb el cent vint-i-cinquè aniversari de la mort d’aquest dissortat fill il·lustre de Figueres, que a més d’inventor de la “nau-peix” va destacar per les seves contínues innovacions tècniques i per unes conviccions polítiques utopistes, sempre filantròpiques. Del llibre, realment sorprenent, n’extrec un delicat fragment escrit per Monturiol a la seva esposa Emília, des de l’exili de Perpinyà, un 10 de juny de 1848: “L’esdevenidor no t’ha de fer por. Ben al contrari, alegra’t; jo el veig tan rialler i tan bonic que m’amoroseix totes les penes del present. I encara que el camí és ple de dificultats, tu ja saps que sé com vèncer-les i puc aconseguir-ho.” In memoriam.


El TGV connecta Paris amb Figueres

divendres, 3 setembre 2010

La notícia que a partir del 12 de desembre Paris i Figueres estaran connectades pel tGV ha estat molt ben rebuda a la ciutat.  Pendents que Fomento autoritzi la posada en servei d’aquesta nova línia, no deixa de ser paradoxal que els empordanesos ens poguem connectar abans amb Paris que amb Barcelona i Madrid. També sorprèn que, malgrat que l’acord d’ubicació de l’estació de Figueres es va prendre el 2001, la Generalitat i el Ministerio de Fomento encara estiguin en la fase d’estudis previs i informatius per resoldre l’accessibilitat a la nova estació.  I després alguns diuen no entendre els motius de la desafecció ciutadana cap al Govern del President Montilla i cap a Espanya en general..