Arxiu de mesagost, 2010


El Museu Dalí augmenta el seu patrimoni dalinià

diumenge, 29 agost 2010
Aquest cap de setmana, La Vanguardia es fa ressó de la darrera adquisició per part de la Fundació Gala-Salvador Dalí, que presideix Ramon Boixadós, de “Les Fires de Figueres”, un quadre d’influència noucentista pintant per Dalí just quan tenia divuit anys, per a il·lustrar el programa de fires de la ciutat! En els darrers anys, la Fundació ha adquirit més de 300 obres per valor de 35 Milions d’Euros! Figueres sempre estarà en deute amb Dalí i amb els qui posen en valor la seva obra! Enhorabona!

Le souvenir d’avoir chanté

dijous, 26 agost 2010

Aquest dimarts, a Vilabertran, en el marc de la XVIII edició de la Schubertíada Angelika Kirchschlanger i Tobias Truninger van regalar a l’auditori un concert deliciós de lieds alemanys, de cançons de Reynaldo Hahn i de cançons de bressol de Montsalvatge. Del compositor francès, el qui fou el seu amant durant dos anys, Marcel Proust, en va dir: “Aquest instrument del geni, anomenat Reynaldo Hahn, commou els nostres cors i humiteja els nostres ulls. Mai, des de Schumann, la música ha pintat la pena, la tendresa, la calma que provoca la natura, amb unes pinzellades semblants de veritat humana i bellesa absoluta.”  Ara que tinc un amic estimat en hores baixes, amb qui hem compartit l’ànsia d’amor,  de veritat i bellesa absolutes no vull deixar passar l’ocasió d’escriure la lletra d’una de les cançons de Hahn, El record d’haver cantat, amb lletra del poeta Catulle Mendès:  El record d’haver cantat / al sol, sota el blau celeste, / és l’infinit tresor que els queda / a les cigales passat l’estiu. // ¿Quin és, vell gitano espitat, / el teu recurs quan tot et molesta? / El record d’haver cantat / al sol, sota el blau celeste. // Quan un altre tindrà la teva bellesa, / mallarenga, i el teu riure i el teu gest, / el meu cor, en la seva ombra funesta, / guardarà com una claror / el record d’haver cantat. A Jaume Pros.


La metropolització de la regió de Girona

dimecres, 11 agost 2010

L’evolució dels diversos padrons municipals confirma la progressiva metropolització de la regió de Girona. A Blanes, per exemple, el 10,2% de la seva població (2005) ha nascut a Barcelona. La seva mitjana d’edat ronda els 40 anys. A Figueres actualment 1719 persones han nascut, també, a la capital del país. És previsible que amb l’allargament de l’autopista del Maresme, aviat també LLoret experimenti aquest mateix procés. Com l’experimenten les ciutats mitjanes connectades a l’ave respecte les seves capitals de referència.

Aquesta dinàmica, pròpia de la Catalunya-ciutat que un dia van somiar els homes del Nou-cents, només serà realment positiva si sabem concretar un país en xarxa i equilibrat en la distribució dels seus serveis i equipaments. L’herència en infraestructures viàries, ferroviàries i d’equipaments formatius, culturals i esportius que ens deixen els qui ens han precedit no crida especialment a l’optimisme. És l’hora de posar fi al centralisme barceloní i pensar Catalunya i Barcelona globalment!


El Béjart Ballet a Peralada..

dimecres, 4 agost 2010

“Ens vau dir que féssim l’amor i no la guerra. Hem fet l’amor. I ara l’amor ens declara la guerra!”. Més enllà dels instants espectaculars per la seva bellesa o plasticitat, per a mi aquest va ser, sense cap mena de dubte, un dels moments més intensos de Le Presbytère, un espectacle sobre l’horror de la sida, a partir de la música de Queen i Mozart. Tot un clàssic que sap connectar amb públics de totes les edats molt més enllà de la inevitable complicitat generacional que desperta la memòria musical de l’obra. Com Freddie Mercury i Jorge Donn, als qui Béjart va dedicar aquesta producció, l’espectacle  fa de la força però també de la tendresa i la fragilitat humana els seus valors més essencials. El Béjart Ballet Lausanne va posar ahir a la nit tot el públic de Peralada d’empeus, en una vetllada que estic segur serà recordada com a una de les més intenses i boniques de l’estiu. El més impressionat és que, de nou, l’art ens ensenya a estimar-nos la vida, fins i tot quan la vida fa mal. Brutal!!!


La responsabilitat de l’Artur Mas

dilluns, 2 agost 2010

Amb un PSC en plena disgregació dels seus elements catalanistes (Castells, Maragall, Tura..) i un independentisme fragmentat (ERC, Carretero, Laporta..), totes les mirades apunten al repte de l’Artur Mas d’intentar bastir un nou projecte polític que des de la centralitat aglutini el catalanisme majoritari, talment com va fer Jordi Pujol als anys vuitantes.

El repte depassa els interessos de partit perquè és evident que després de la sentència del Tribunal Constitucional hi ha una època de les relacions entre Catalunya i Espanya que s’acaba. Estem en un moment fundacional en què, sense límits de cap mena, el catalanisme s’ha de proposar nous horitzons regeneracionistes i nacionals. Ho van fer Prat de la Riba i Cambó a principis de segle XX, ho va liderar novament Jordi Pujol durant els darrers vint anys del segle passat i ara ho haurà d’intentar l’Artur Mas amb un equip amb cares noves, idees noves, aire fresc. Ho ha de fer alliberat de prejudicis, amb prudència i humiltat però disposat a anar a totes! Personalment, estic radicalment compromès amb ajudar-hi des de Figueres.