Arxiu de mesjuny, 2010


Un nou desaire als catalans..

dimarts , 29 juny 2010

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut és greu i negativa. Malgrat que certament entre molts altres aspectes avala la constitucionalitat de la política lingüística, del model educatiu o de la bilateralitat entre Catalunya i Espanya, el Tribunal anula aspectes bàsics d’una llei fonamental per als catalans, aprovada per les Corts espanyoles i el Parlament de Catalunya i refrendada pel poble.  Mai no s’havia d’haver arribat a aquest nivell de despropòsits, perquè inevitablement, a l’hora de fer balanç, les majors competències assolides queden totalment minimitzades pel descrèdit i desgast que han sofert les institucions, partits i polítics protagonistes durant aquest llarg periple ple de giragonces i tacticismes grotescos. 

En la meva opinió, el més greu de la sentència és que de nou queda clar que l’aspiració d’una Espanya plurinacional és únicament un projecte de la perifèria, ni contemplat com a hipòtesis seriosa per les èlites polítiques i judicials espanyoles, en aquest punt igualment coincidents al marge de la seva major o menor sensibilitat conservadora o progressista. PP i PSOE haurien de reflexionar sobre si creuen que Catalunya fa millor Espanya.  Si ho creuen han de fer possible l’encaix de Catalunya dins Espanya, respectant-ne el seu dret a decidir, fent de la identitat nacional catalana un valor i no un problema.

Mirat en clau generacional, sembla clar que el pacte constitucional del 1979 queda definitivament enrere. Amb la sentència, una etapa de les relacions entre Espanya i Catalunya s’acaba i cal començar-ne una altra. Cal fer-ho des de la responsabilitat, conscients que és igualment inadmissible la interpretació de l’evolució del procés de gestació de l’Estatut com a “falsa ruta”, que fan els sectors conservadors, com enganyosa la dels més radicals, disposats a veure en aquest nou desaire la fatal confirmació que l’Espanya plurinacional és una aspiració impossible.

A Catalunya és imprescindible que el poble ens manifestem amb rotunditat en contra de qualsevol interpretació restrictiva del text estatutari refrendat. Sense escarafalls però amb contudència. Si l’Estatut no s’ajusta a dret, cal revisar el dret. I poder-ho fer, depèn de majories al congrés que han d’estar disposades a facilitar els sectors més centristes i sensats de PP i PSOE, en bé de Catalunya i en bé d’Espanya. Tot seguit, cal dissoldre el Parlament i recórrer a la ciutadania: cal que els catalans i catalanes concorrin a les urnes i, amb un govern nou, dotat de credibilitat i autoritat renovades, el país pugui rependre, ben ràpidament, el camí de progrés per a la ciutadania que no havíem d’haver abandonat mai i que té a veure amb l’Estatut de Catalunya i amb la feina i la formació i els impostos i les infraestructures i els serveis socials eficients que els catalans necessitem.


El que ens ha dut on som..

dilluns, 21 juny 2010

En el marc de l’excel·lent Fòrum Peralada de l’Empresa familiar, que organitza Tribuna de Girona i l’Associació Espanyola de Directius, Carles Cavallé, fundador i director emèrit de l’IESE Bussiness School va reflexionar sobre la importància de la visió que les escoles de negoci poden tenir sobre la condició humana, més enllà de la seva missió en la capacitació dels seus alumnes com a bons analistes financers o emprenedors audaços.  Per a Cavallé, si es perd de vista la vocació de transcendència dels humans, justament com a condició necessària per afirmar la seva humanitat, tot es relativitza i, per tant, finalment, tot perd el seu sentit.


Tres anys d’alcalde

dimecres, 16 juny 2010

Avui s’acompleixen tres anys de la meva elecció com a alcalde.  Em sento notablement satisfet per la feina feta i molt agraït pel suport rebut per part de persones i institucions d’ordre ben diferent i d’adscripció política diversa. La ciutat necessita uns anys de projecte clar, coherent i sostingut, sense giragonses tacticistes ni distraccions d’oportunitat. En aquest sentit, que des de que sóc alcalde no hagi perdut cap votació al Plenari és un mèrit especialment imputable al conjunt dels regidors i regidores del consistori, que més enllà de la seva pertinença a un grup o altre, han demostrat compartir aquest propòsit positiu i responsable. Els en dono les gràcies.

Més enllà de l’acció modernitzadora i de l’encert o desencert de les accions dutes a terme; més enllà també de la molta feina que ens queda per fer,  una dada objectiva il·lustra la força transformadora del projecte polític endegat: entre el 2008 i el 2010 hem pressupostat obres per valor de 39.356.777 d’euros. A data d’avui 32.669.661 € ja són obra executada.  Més de seixanta projectes!

El millor regal i reconeixement? Suport per a poder seguir treballant i comprensió pels errors comesos.


Nova agressió a l’Empordà

dimecres, 9 juny 2010

Finalment, amb cinc mesos de retard, l’ú de juny el Consell de Govern de la Generalitat ha aprovat les set ZDP per a fer possible la instal·lació de grans parcs eòlics a Catalunya i reconduir així, l’enderreriment català en matèria de generació d’energia eòlica. Malgrat els treballs realitzats per l’Ajuntament de Figueres, el consell comarcal i els moviments conservacionistes, la Generalitat no ha escoltat el territori i ha imposat sobre l’Alt Empordà una ZDP clarament lesiva per al paisatge empordanès i per a la serra de l’Albera en concret. Alguns havíem demanat consens i esforços per conciliar al màxim la necessitat de fer possible la instal·lació de nous molins amb el menor impacte sobre el territori. Allunyats de posicionaments maximalistes, alguns vam proposar concentrar els nous parcs a l’entorn del corredor d’infraestructures fent possible, fins i tot, la generació de més MW dels finalment previstos pel Govern. No se’ns ha escoltat. Una ocasió perduda per fer les coses bé i d’acord amb la nova sensibilitat política del segle XXI, governar amb -i no d’esquenes-  la ciutadania!


L’hora de prioritzar

dimecres, 2 juny 2010

El Ministre Blanco va alertar ahir que “no és descartable” rescindir contractes amb empreses adjudicatàries d’obres públiques, encara que va assegurar que intentarà que això passi el mínim possible. Va reblar el clau afegint que “no es pot posar una autovia per on passa una autopista.”  Aquestes afirmacions lliguen ben poc amb el compromís de prioritzar l’eix mediterrani com a corredor estratègic. No valen més excuses: la N-II s’ha de desdoblar i la xarxa ferroviària d’alta velocitat i per a mercaderies s’ha de culminar a curt termini. La visió centrípeta i ideologitzada de socialistes i populars ja ha fet massa mal a l’economia i a la societat catalana i, de fet, del conjunt de l’Estat espanyol.