Arxiu de mesabril, 2010


Els països tenen ànima!

dimecres, 28 abril 2010

El Parlament de Catalunya aprovarà, avui, amb els vots de CIU, PSC, ERC i ICV la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya. CiU hem presentat 60 esmenes, posant l’accent en les accions d’informació i formació. La integració a Catalunya només és possible si es coneix realment el país d’acollida i si es garanteixen eines formatives (en molts casos d’alfabetització) que garanteixin als nouvinguts la possibilitat de construir un projecte de vida propi, amb plena autonomia funcional i moral. En aquest punt, el col·lapse actual de les Escoles d’adults confirma, malauradament, que una cosa són els propòsits dels legisladors i l’altra les disponibilitats pressupostàries amb què l’executiu hi dóna compliment!


Sant Jordi i el drac a Figueres

diumenge, 25 abril 2010

La ciutat de Figueres hem iniciat el procés de transformació de la Plaça Catalunya, amb un ambiciós projecte de nova coberta, encarregat a l’arquitecte Rafael de Cáceres i amb un projecte escultòric de Sant Jordi i el Drac, al·legoria de la lluita eterna entre el bé i el mal, icona del catalanisme polític i cultural, encarregada a la Mercè Riba. En una segona fase, que deixem per al mandat vinent, la reforma culminarà amb la constucció d’un nou equipament cultural, amb bibioteca, arxiu i aularis per a l’estudi.

El repte és tenir la primera fase acabada per Sant Jordi de l’any vinent i, més difícil encara, guanyar l’adhesió ciutadana al projecte a partir de l’obertura d’una subscripció popular per finançar l’escultura de Sant Jordi i el drac, talment com van fer els homes del 1917 quan van erigir el Monument a Monturiol, al capdevall de la Rambla. De fet, més que recollir diners per a finançar l’escultura el repte és assolir que els milers de ciutadans que resideixen a Figueres, nascuts a la ciutat i arreu del món, se la sentin seva i en facin un símbol identitari, senyal de convivència i catalanitat, per al segle XXI!


Proposta per a desencallar la construcció del segon CAP

dilluns, 19 abril 2010

En el marc de la inauguració, ahir, de l’ampliació i reforma de l’Hospital de Figueres, planificada sota l’impuls de l’exalcalde Joan Armangué i duta a terme en aquest mandat municipal, en la meva condició de President de la Fundació Salut Empordà vag plantejar la possibilitat que el Departament tregui a concurs l’adjudicació de l’avançament del finançament i de la construcció del nou CAP, amb la contraprestació de la seva futura gestió. D’acord amb la Consellera Geli, present a la inauguració de l’ampliació hospitalària, vam convenir esmerçar tots els esforços possibles per per resoldre d’una vegada el bloqueig d’aquest important equipament de salut. La Fundació Salut està en condicions de finançar i dur a terme l’obra i té molt interés a participar en la gestió de la primària, talment com fa a l’àrea de l’Escala. En temps difícils, cal la complicitat de totes les administracions per evitar que els problemes de finançament perjudiquin la qualitat dels serveis públics.


Moció de censura a Sant Feliu de Guíxols..

dilluns, 12 abril 2010

El Ple de Sant Feliu de Guíxols vota avui la moció de censura contra Pere Albó. Encara que m’hi esforço, em costa molt veure bé la dinàmica caïnita que s’ha imposat a la política local al Baix Empordà, amb mocions a tort i a dret! El descrèdit augmenta..


L’Arlequí, segons l’Alfons Gumbau

diumenge, 11 abril 2010

Ahir a la tarda, a la Cate, es va presentar el llibre de l’Alfons Gumbau L’arlequí o l’art de (fer) comèdia publicat per Brau amb el suport de diverses institucions. Un llibre necessari, que s’afegeix a la Història del Teatre a Figueres 1816-1991 editat en el seu moment per l’Ajuntament de Figueres i que confirma la llarga i fructífera tradició teatral a la ciutat. Dedicat específicament a l’estudi de l’agrupació teatral Arlequín (1951-1976), que sota la direcció de Tony Montal va arribar a estrenar 56 espectacles i a comptar amb més de dos-cents col·laboradors, el llibre confirma la vitalitat cultural de Figueres durant el segle XX (ens ho vam passar bomba quan l’Alfons va recordar aquells mots de Guillamet: “Gerona teatral, capital Figueras) i ha de servir d’estímul per a desvetllar nous projectes creatius per al present i per al futur i rependre el camí d’avantguarda.

La presentació també va servir per evidenciar que Figueres necessita una veritable història intel·lectual, cultural i política del segle XX, que defugint o potser prenent com a punt d’arrancada la visió tòpica que hem heretat, confirmi o revisi els seus valors, personatges i iniciatives més valuosos.

Capítol apart mereix la figura d’Alfons Gumbau, un home del món del teatre i polifacètic amb una vida cultural i política sempre amb un denominador comú: l’activisme cultural i el compromís honest amb el bé comú.  Per molts anys!


Sentit homenatge a Ferran Prat

dijous, 8 abril 2010

Avui, a l’Escola d’Hosteleria de Vilamalla, centenars de persones ens hem aplegat per retre homenatge a Ferran Prat, en Fernando, durant molts any alcalde de Vilamalla i conseller comarcal. Amb la presència de diputats, senadors, delegat del Govern a Girona i alcaldes de tots els colors polítics, a més d’amics i familiars, la festa ha servit per fer un elogi de la política feta des de la humilitat i la vocació de servei. A hores d’ara, es fa difícil respondre sobre quina és l’adscripció partidista d’en Ferran Prat. De detres? D’esquerres? Catalanista? A aquesta pregunta la majoria us respondran amb indiferència, identificant-lo simplement com de.. Vilamalla. Sempre al costat dels seus veïns, en els naixements i en les defuncions, en Prat ha estimat Vilamalla i la comarca amb devoció i tenacitat, fins i tot en circumstàncies adverses.

Havent hagut de superar situacions personals molt difícils, en Ferran Prat fa bons els versos de Jaime Gil de Biedma quan resaven allò de “que la vida iba en serio uno lo empieza a saber… más tarde!”. I és que amb l’experiència i la clarividència que dóna haver superat problemes greus, i també d’haver deixat enrere tripijocs polítics que només fan soroll efímer, s’està realment en condicions de discernir l’important de l’intranscendent. Per aquestes i altres raons, avui hem fet l’homenatge i l’elogi d’en Ferran Prat! Per molts anys!


Instants de cadaquesencs per al món

dilluns, 5 abril 2010

Ahir al vespre, als peus del retaule de l’Església de Cadaquès, amb l’església plena de gom a gom, juntament amb Rosa Regàs, Francesc Guillamet i Jordi Mercader, vam presentar el llibre de Joan Vehí, Joan Vehí i els seus escenaris. Cadaquès. Composen el llibre un munt de fotografies del qui fou fuster i fotògraf informal de Salvador Dalí i més de setanta escrits d’amics cadaquesencs o d’arreu del país units per l’amor a Cadaquès i, com va explicar Regàs, còmplices de les ànsies de llibertat i tolerància que aquest poble de pescadors ha sabut  preservar com a ensenya pròpia.

L’acte d’ahir, a més de justificat homenatge a Vehí i a Cadaquès va confirmar la modernitat d’aquell desig de Montaigne, que justament tan agradava citar a Salvador Dalí com a repte: “la missió artística consisteix  a portar allò que és ultralocal a una dimensió universal.”  Vehí, amb les seves fotografies, valuoses artísticament i com a document, ens en dóna un bon exemple.


Consells al bonifaci regidor rondinaire..

dijous, 1 abril 2010

Un bonifaci i rondinaire regidor de la ciutat, m’interpel·la contínuament sobre els aspectes que, en la seva opinió, enlletgeixen Figueres. Avui sí i demà també remuga contra la presència segons ell massiva d’immigrants, rondina sobre l’incivisme dels marrecs que segons lamenta juguen desaforadament a pilota als racons i les places, aixeca el crit al cel contra els establiments comercials que segons explica tanquen a deshora només pel gust de fotre i esbufega fins a la taquicàrdia pel que avui, excitat, ha titllat “d’orgia desmesurada d’obres als carrers de la ciutat”. Se m’acut respondre-li, amicalment, amb uns mots de Joan Maragall ideals per una tarda plujosa d’abril com aquesta: “¡Oh! no maldigas de tu ciudad, ciudadano que ahora estás en mí, de cuerpo presente, porque ella es tránsito como lo eres tú mismo. Tú tienes un amor y una fe: ella también, hela aquí, que es tu obra. En ti se mueve y avanza el ciudadano del porvenir, en ella la ciudad futura; ésta es ciertamente tu ciudad: ámala.” Em consta que el bonàs del regidor s’estima la ciutat però reconec que em desagrada tanta gota malaia crítica. Deu ser allò que deia la gent gran: que dels teus en vols dir, però en vols sentir..